Pràctica amb Windows Movie Maker

La meva experiència amb aquest programa és molt gratificant, després de fer-lo servir en altres treballs, m'he atrevit a fer avui una felicitació de Nadal.

Aquest programa (que normalment ve instal·lat amb el sistema operatiu de Windows), és una eina molt útil per a l'edició de vídeos, només cal que sel·leccionis tots els elements (Música, imatges, i vídeos) que vols utilitzar per a la seva producció i posteriorment ja els pots anar ordenant dins el guió gràfic. Entre tots els elements, es pot afegir efectes de transició molt diversos, títols, efectes de vídeo....

Una vegada acabat el projecte, tan sols necessites guardar-ho com a arxiu de pel·lícula.

En el meu cas, per a poder-ho mostrar en el meu bloc, he preferit pujar-ho al Youtube i ho he embedit en aquesta entrada. Espero que us agradi tan com a mi!

Les competències digitals d'un mestre

Avui en dia tothom ha de tenir un mínim de coneixements sobre informàtica. La societat que puja, el nens que han de créixer, viuran en un món on no tenir coneixements sobre informàtica serà considerat com un tipus d'analfabetisme, l'analfabetisme digital.
És per tan responsabilitat de tots fer-los entrar dins aquest món i fer que s'hi desenvolupin de manera àgil.
Els mestres, doncs, juguen un paper important en l'aprenentatge dels nens d'aquestes competéncies. És així d'aquesta manera que en el grau de magisteri cal incidir en que els mestres surtin amb una bona preparació en temes digitals. Un mestre ha de ser competent per tal de transmetre aquest coneixements als nens i educar-los amb aquestes noves eines. I cal també que es vagi informant periòdicament de les noves eines per tal de que els seus coneixements no quedin obsolets.

Els documents que recullen les competències que ha de tenir un mestre són els següents:

• Les normes de la Unesco
• Les normes de la Itse

Així arribem a la conclusió que en aquest mòdul, la finalitat essencial, era fer-nos competents a l'hora d'utilitzar tots aquells programes relacionats amb l'ús didàctic. Fer-nos competents en les Tic i demostrar-nos tots els recursos que podem arribar a utilitzar a l'aula, això si, deixant ben clar que aquest no són exclusius ni permanents, sempre en sortiran de nous i de millors. Cal estar a l'aguait i no perdre passada.

Tic, conclusions finals

La meva experiència amb el bloc, ha estat una mica d'amor-odi.
El motiu d'aquesta afirmació és perquè quan he hagut de realitzar qualsevol exercici, m'he passat hores i hores per obtenir el resultat, però finalment, gràcies a l'esforç o bé a la consulta a fòrums o finalment preguntant a companys, he pogut fer allò que em demanaven... Llavors quan veus el resultat penjat al teu bloc, te l'estimes i et sents orgullós de la teva feina.
Vaig comença el semestre sent una incompetent digital i ara considero que em sé moure força bé en aquest àmbit malgrat encara em queda un llarg camí per recórrer. Ara noto que tinc unes bases i que quan em parlen d'embedir, d'open source o de creative commons... no penso que parlen en suec.
Tinc una base que em permet ser autodidacta i així poder aprendre com s'utilitzen altres recursos, programes...

Dels treballs que estic més orgullosa per aquest efecte amor-odi, com abans us comentava, va ser la presentació de territori, amb la qual vam estar moltes hores la Miriam i jo muntant, escrivint, tallant cançons amb l'audacity i incrustant-les al powerpoint i fent vídeos amb el movie maker i afegint-los també al ptt realment fent esforços sobrehumans per defensar allò que ens feia tanta il·lusió. I el resultat, creiem (amb poca modèstia) que va ser tan espectacular, que va valdre la pena de veritat. Ha estat un plaer treballar amb la meva companya, d'ella he aprés moltíssimes coses del món digital que no sabia ni que es podien fer. Li estic molt agraïda. Crec que en aquest treball hem aprés molt l'una de l'altra i això fa que per a mi sigui tan especial.

L'altre treball és més recent però és el que deia jo de ser autodidacta, és el de Jclic, que no vaig poder assistir a la classe per raons laborals i he agut de batallar jo per sortir-me'n i crec que el resultat no ha està gens malament. He anat buscant informacions a milions de pàgines web i fòrums perquè em trobava molt perduda. L'únic que no he sabut com fer és embedir l'activitat al bloc, però ja ho investigaré.

I això és tot, només destacar que Tic, és l'assignatura en la que m'he notat més canvi. Jo ja havia fet el mòdul d'educació infantil i moltes de les coses que he fet a les altres matèries ja les havia treballat allà, durant aquest trimestre he pogut aprofundir en els temes, però en canvi, mai havia treballat amb l'ordinador res que no fos les quatre coses bàsiques i ara mira! Sé fer moltíssimes coses i això em fa sentir molt contenta i realitzada. Ha estat un gran semestre!!

Jclic i els colors primaris II

Ara ja podem parlar dels colors...


Colors

Un cop parlat dels colors podríem fer fer als alumnes aquesta activitat que els ajudaria a consolidar els conceptes tractats: aquí

Jclic i els colors primaris

He volgut utilitzar aquest nou programa que hem fet servir a TIC per tal de poder treballar amb els nens els colors primaris.
El programa Jclic és un conjunts d'aplicacions de programari lliure educatiu, que ens permet crear i executar activitats educatives.
Un cop realitzada l'activitat, la podem posar al bloc tal com ens expliquen en aquesta presentació:

Empaquetar Jclic

View more presentations from red.es.

Recitació

El passat dia 9 de desembre a l'hora de comunicació vaig fer la meva recitació.
El text que vaig recitar era el d'una cançó dels Pets que es diu cercles viciosos i és la següent:

Ernest viuamb la Sònia,

però en privatté un amor descontrolat

amb la companya de feina que s'ha separat

d'en Manel,que s'entén amb la Pilar,

la que un dia es va trobar

el seu home al llit cardant amb un tal Joan.

Més o menys tothom s'equivoca

i s'enreda amb qui no toca.

I és tant cert

que ningú es conforma

amb el que té,

fins que un dia es troba abandonat

per qui sempre va ser al seu costat.

Sara sap

que la història amb el Joan

no va a enlloc perquè és casat

amb la mare d'aquell noi que la mira tant,

un tal Pep

que festeja amb la Remei

que és de Valls i un dia al mes

rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.

Més o menys tothom s'equivoca

i s'enreda amb qui no toca.

I és tant cert

que ningú es conforma

amb el que té,

fins que un dia es troba

abandonat per qui sempre va ser al seu costat.

L'he escollit perquè és una de les meves cançons preferides. A més avui en dia la lletra pren més sentit que mai. La gent no valora allò que té fins que no ho perd...

La voleu escoltar?

Món sonor

El darrer dia de seminari vam estar acabant de llegir els articles de revistes que havíem estat buscant per a comentar. Jo vaig portar un article de la Revista Guix Educatiu us convido a que el llegiu aquí.

Després vam entregar el treball que havíem de fer sobre l'Artícle de música sobre el món sonor, la meva reflexió va ser la següent:
L’oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb la freqüència i la intensitat, així doncs aquesta pot captar sons que van dels 15-20 dB als 120-140 dB que és quan la intensitat del so és tan alt que provoca dolor.
A molts països existeix una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos segons l’hora del dia.
Una constant exposició de l’oïda a sons d’alta intensitat, podria atrofiar i afectar la nostra oïda de forma permanent matant cel·lules que no es tornaran a regenerar mai més.
Les causes principals detectades entre la població i sobretot la juvenil son les següents:
· Hàbits acústics de risc, és qüestió d’alarma social, doncs s’està demostrant que un tan per cent elevat podria patir a la llarga problemes auditius greus, és tan així que alguns països limiten els aparells de música als 100 dB.
· Els sorolls de la ciutat mateix (cotxes, motos, etc). L’organització Nacional de la Salut aconsella uns nivells de soroll d’entre uns 65 dB mentre que el trànsit de la ciutat ofereix una intensitat de 75 als 90 dB. L’envelliment auditiu s’està accelerant entre la població de les grans àrees metropolitanes.
· L’acústica dels edificis. Un terç de les noves construccions no compleix amb les normatives de protecció sonora.
És cert doncs que la civilització mateixa la podem entendre com a la nostra pròpia malaltia, som nosaltres qui hem creat aquesta contaminació acústica, doncs a la naturalesa aquests sorolls tan intensos no els trobem. La població hauria de buscar més els llocs silenciosos que donin treva a tan d’escàndol, per la seva salut, pel seu dia de demà. Tanmateix no només cal un esforç individual, cal crear una consciència col·lectiva i mirar de frenar aquesta pujada de decibels que sembla no tenir fi per tal de recuperar els nivells sonors que teníem anys ençà.
Sembla doncs que nosaltres, no som plenament conscients del que el dia a dia pot danyar les nostres facultats auditives. Doncs pel simple fet d’anar per la ciutat en un lloc transitat, d’escoltar música amb massa potència o bé pel que fa al nostre gremi de l’educació, per estar exposats duran hores i hores a la cridòria dels infants, ja som sensibles a perdre facultats auditives. Cal que nosaltres mateixos vetllem per la nostra salut auditiva i cal també que aquest valor el transmetem als infants des del primer moment.
Tan a l’aula com a casa, s’ha de tenir cura de vetllar per un ambient el màxim tranquil possible, sense televisors a tot volum, radiocassets eixordadors, ni altres elements que puguin destorbar un ambient tranquil i relaxat. Està demostrat que un ambient molt sorollós pot crear a la llarga estrés i sensació de fatiga, cal llavors procurar tan als nens com a nosaltres mateixos un ambient amb certes garanties sonores saludables.


Com a responsables de la societat del futur cal treballar conjuntament família i escola per traslladar aquests valors als infants.
Per a fer aquest canvi de mentalitat en la societat, caldria treballar des de l’arrel, els infants i per la part que toca a l’educació infantil, començar així que comença l’escolarització. Seria beneficiós inculcar als nens des d’un bon començament l’hàbit de treballar amb silenci, han de valorar i fruir d’aquells moments del dia en que es treballa aquest concepte. Com per exemple: l’hora de fer el bon dia, l’hora de dinar, l’hora de dormir...També seria positiu també educar als nens en el fet d’escoltar, cal que sàpiguen quan i com s’ha d’escoltar. Això es pot treballar de moltes maneres, mitjançant audicions, lectures de contes, torns de paraules...
És essencials que com a educadors prediquem sempre amb l’exemple, utilitzant un to moderat de parla, posant les músiques a un volum correcte... I sobretot cal que tot això estigui contemplat tan en el Projecte Educatiu de Centre, com en la programació que es durà a terme després a l’aula. Seria convenient que es mimés el fet sonor en el desenvolupament de totes les activitats, hàbits i rutines, i també, que se’n preparessin algunes ja de forma específica per treballar-ho més profundament.
Mica en mica si es va desenvolupant bé aquesta tasca conjunta, podrem observar en la societat que puja, uns millors hàbits en l’ecologia sonora.
Formarem persones capaces de vetllar per la seva salut auditiva i amb una consciència social que farà que respectin a les altres persones i no les contaminin acústicament. I amb el temps, els nous arquitectes, els nous dissenyadors de tecnologia per a la música, els nous ingeniers de vehicles... seran persones sensibilitzades en aquest aspecte que crearan pensant en la salut auditiva de forma global.

Àgora

El dia 26 de Novembre vam estar parlant de la película Àgora d'Alejandro Amenábar.

És una activitat més que haviem de realitzar per la setmana cultural, veure aquesta pel·lícula per fer-ne posteriorment un debat sobre la nostra opinió.

A partir d'aquesta vam poder fer-ne la reflexió de que moltes vegades a la dona encara ara liu costa fer-se lloc en àmbits com ara la política i la ciència. Quan veurem una presidenta dels estats units? Quan veurem que en una missió espacial hi participen el mateix nombre de dones que de homes? I és que encara avui en dia és molt difícil la igualtat entre els dos sexes.

O es que no pot esdevenir-se que un adona visqui per la sabiduria? Cres que si això passes a dia d'avui encara hi hauria gens que ho criticaria. Una dona sense casar-se? sense tenir fills? sense una vida familiar? això seria vist com una situció fora del que seria la normalitat social.

I a mi em sembla tan important que una persona visqui tan entusiasmada per la cultura i la sabiduria. No hauriem tot d'impregnar-nos d'aquesta actitud sempre de recerca? De qüestionar-nos sempre tot el que fem i buscant millorar-nos?

A part del fet intel·lectual, també podriem parlar del fanatísme ja sigui polític, social i religiós. Per a que us feu una idea m'agradaria que llegíssiu el que comenta la meva companya Elisa al seu bloc, considero que fa una gran disertació sobre la poca diferència entre la societat d'Àgora i la dels nostres temps.

Aquí teniu el trailer perquè us pogueu fer una idea de la pel·lícula:

Practiquem els colors primaris amb Jclic

He volgut utilitzar aquest nou programa que hem fet servir a TIC per tal de poder treballar amb els nens els colors primaris.
El programa Jclic és un conjunts d'aplicacions de programari lliure educatiu, que ens permet crear i executar activitats educatives.
Un cop realitzada l'activitat, la podem posar al bloc tal com ens expliquen en aquesta presentació:

Empaquetar Jclic

View more presentations from red.es.


Colors

Aqui trobareu una activitat per a realitzar amb els nens quan estigueu treballant aquests continguts:

Els colors primaris

Educació física i Google Docs

Avui m'agradaria explicar un fet que fins ara, no m'hauria pensat mai que podia passar. I és que si l'1 de setembre m'haguessin dit que un treball de grup s'hauria pogut fer sense haver de quedar ni tan sols un dia per trobar-nos, no m'ho hauria empassat.
Al mòdul d'Educació física se'ns va demanar que per grups (que la Sara escollia prèviament) féssim una exposició sobre temes diversos. A nosaltres ens va tocar desenvolupar ''el joc''. Però justament ens va tocar fer-lo amb persones que treballem i estudiem i el cap de setmana vivim massa lluny les unes de les altres per quedar.
Així que un dia entre classe i classe ens vam repartir els temes i la Elisa va obrir un google docs de processador de textos i allà hi vam anar escrivint el que havíem trobat. Un cop vam haver acabat, i teníem el treball ordenat, s'havia de preparar una presentació en Ptt i va passar exactament el mateix i va ser així doncs que vam poder fer una presentació d'un treball sense haver quedat ni tan sols un dia!!! Cadascú va anar el dia de l'exposició havent preparat el seu tros amb la presentació de power point per separat. I el resultat ve ser molt satisfactori.
Per a les persones que treballem, estudiem i tornem a estudiar i de tan en tan vivim, eines com aquesta ens faciliten la vida!

Territori: el ventre de la mare

Quan ens van proposar la idea de defensar un territori, a la Miriam i a mi s'ens van ocòrrer infinitats d'idees, però si unes eren massa fàcils, les altres no resultèven prou emotives, i així van anar passant els dies i no hi trovabem una sortida prou creativa i que ens agradés a les dues.

Un dia ens va venir la inspiració, buscant un lloc que emocionés a tothom, un lloc per on hi hagués passat tothom i que pogués fer seu i estimar-lo.

A partir del dia que ho vam decidir ens vam posar les piles i vam anar buscant informacions, veideos, curiositats...totes relacionades amb el ventre de la mare. La Miriam volia treure el màxim partit al fet audiovisual i jo volia que el text arribés absolutament a tot el públic. Vam treballar conjuntament i amb molt ilusió. He aprés moltes coses de la Miriam i de l'ús de les eines que el Jordi ens va donar a conèixer. Per fer el treball vam utilitzar d'es d'un bon començament el google docs per posar en ordre totes les informacions. Les imatges les hem sel·leccionat del Flikr utilitzant les opcions avançades per a trobar imatges amb creative commons. Per tallar les cançons vam utilitzar l'Audacity i per editar els videos, el programa Moviemaker i finalment ho vam composar tot en un power point.

La veritat és que es tracta d'un projecte fet amb molta ilusió i que ens hem involucrat moltíssim amb ell. La Miriam i jo estem molt contentes del resultat i hem fruit molt treballant conjuntamnet.

Ella, la Miriam, en el seu bloc explica la nostra intenció a la perfecció, us convido a que el llegiu.

Us adjunto el text que acompanyava el power point:

territori

I aquí us deixo els vídeos que anaven passant mentre jo recitava la meva part. La Miriam al seu bloc ha adjuntat també el powerpoint que anava passant mentre ella anava recitant.

Cmaps i sopar de Nadal

A l'hora de TIC, hem aprés a utilitzar un programa anomenat Cmaps.
Cmaps és una eina per a construir mapes conceptuals, que són molt valuosos a l'hora d'organitzar el nostre pensament i visualitzar els nostres coneixements de forma global.

A la classe se'ns va proposar construir un mapa conceptual a partir d'aquest text:

Sopar de Nadal Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista. La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos. El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

I aquest ha estat el meu resultat:

EDU365.CAT I EDUCALIA

EDU365 I EDUCALIA

http://clic.xtec.cat/projects/sentits2/jclic/sentits2.jclic.zip

Conclusió Setmana Cultural

Després de totes les experiències viscudes durant la setmana, la conclusió final, és que hi ha moltes coses per aprendre fora de les aules. Hi ha una oferta d'activitats educatives a Catalunya molt interessants que poden reforçar els temes que es desenvolupen a l'escola, sortides que ajuden a gravar continguts, a aprendre valors, a gaudir de la cultura, la natura, l'art...

En general crec que tots n'hem aprés molt i ens ho hem passat d'allò més bé!

També hem aprés a moure'ns per trobar la millor oferta educativa, cosa que en un futur ens pot ser molt útil per organitzar sortides amb la nostra classe.

Ha esdevingut una gran experiència!! En aquest vídeo podreu veure les idees bàsiques que ens ha suggerit a la meva companya Soraya i a mi aquesta proposta.

Racó Tic

Racó tic és un bloc on hi podrem trobar solucions de com fer segons quines coses al bloc, t'explica com embedir arxius, t'ampia la informació sobre google docs...
En general podriem dir que us la recomano per a reforçar el que es diu al bloc de grestió. Aquesta és una pàgina plena d'exemples que et serviran per a fer les activitats pas per pas.

Racó TIC

Alma

Fa uns dies un amic em va ensenyar meravellat aquest curt de qualitat irrebatible i el vaig trobar espectacular.

El que em va sorprendre després, va ser assabentar-me de que havia estat realitzat per una persona només, Rodrigo Blaas. Aquest homeque ha participat en la realització de pel·lícules com ara Buscant a Nemo, cotches, els increïbles...., ha estat tres anys fent aquest curt a les seves estones lliures i el resultat és increïble.

Espero que us agradi!

El llop ha tornat!!!

El cap de setmana passat, la Soraya Rodríguez i jo vam anar a veure aquesta obra de teatre que la vam escollir com a activitat lliure de la setmana cultural. Aquesta obra de teatre es representava dins de l'espai Caixa fòrum.

Aquest espectacle estava realitzat per la companyia de teatre Elfo teatro que actualmet treballa pel projecte Menchosa org.

Menchosa org, és una organització que es dedica a realitzar projectes escèncics per a usos educatius i comta amb un grup d'assesors artístics i pedagògics per a seleccionar i dissenyar els programes educatius de màxima qualitat, procurant estimular a l'espectador em l'hàbit de fruir de la cultura.

En concret aquesta obra està dirigida al public infantil de dos a 8 anys i tracta de fer veure als nens que el llop no s'ha de veure sempre com el dolent, perquè si el llop menja, és per a sobreviure i això fa que en molts comtes ell sigui la víctima doncs ell caça per supervivència i els altres li fan la guitza per venjança. El fil argumental de l'obra consisteix en un passeig pels diferent contes on hi apareix la figura del llop: La caputxeta, els tres porquets, les set cabretes... Tot remarcant el final tràgic del llop. L'espectacle està fet amb titelles i la posada en escena és molt atractiva pels nens, l'aspecte visual està molt ben cuidat.

Tot i que es pugui pensar que l'obra pugui ser massa llarga per els més petits (50 min) cal dir que tots els nens van estar molt atents i en silenci.

Va ser una gran experiència i vam arribar a la conclusió de que experiències així poden ser benenficioses pels nens per fer-los entrar dins de l'exitant món de les arts escèniques.

Aquí us deixo el link per a veure el power point que vam presentar la meva companya Soraya i jo: http://sorayacs.blogspot.com/2009/11/activitats-educatives.html

I aquí podeu veure un resum de l'obra. Nosaltres vam veure l'estrena en català, malgrat el vídeo sigui en castellà.

Valoració blocosfera

El treball de la blocosfera l'hem realitzat entre la roser, la Míriam, la Soraya, la Maria i jo.
Ha estat curiós el fet de posar-se decidir desenvolupar un tema i anar fent aportacions individuals amb les respectives informacions que vàrem a anar trobant per separat. Puc imaginar que això només és una petita representació del que pot significar la blocosfera. Tot està unit, la informació està lligada i relacionada d'una manera gairebé infinita, formant un cercle que ma s'acaba. La sensació de coneixement compartit i de descobriment cultural en comú fa que et solidaritzis encara més en una causa, doncs allò que t'interessa no només és rellevant per a tu, també ''treu la son'' a altres persones.

Aquesta experiència m'ha servit també per seguir fils de informacions d'uns blocs a uns altres posteriorment.

Després de que la Roser fes la seva aportació, la Míriam va desenvolupar més el tema i li ho va comentar a la Roser, jo per altra banda vaig llegir el que havia publicat la Miriam i vaig decidir investigar una miqueta més i quan vaig acabar la meva aportació, li ho vaig comentar a la Míriam en el seu bloc. Seguidament la Soraya i la Maria van fer les seves aportacions deixant comentaris dins el tractat de TDAH. a mesura de que s'anaven aportant informacions i pagines noves on poder veure continguts per TDAH's, els vaig anar mirant i agafant-ne referència.

Crec que el treball l'hem fet amb molt d'interès i hem fet grans aportacions totes, que ens han servit moltíssim per a conèixer més coses sobre el tema del TDAH.

Debat

L'altre dia a comunicació el nostre grup va fer la presentació del debat.

El tema que vam escollir va ser una notícia d'actualitat, el canvi del calendari escolar i el canvi de nom de les vacances.

El grup de les que estàvem a favor érem: La Míriam, l'Anna Muñoz, La Roser, la Mónica i jo. Les que estaven en contra eren: La Maria Rodriguez, la Soraya Corpas, la Carla, la Xènia i la Sílvia.

Aquesta és la nostra valoració sobre el nostre debat:
Deb At

Lectura a comunicació: Qualsevol nit pot sortir el sol

L'anna ens va proposar que llegissim en grups o individualment un text a tota la classe. Així practicàvem ''la posada en escena'' per a fer el debat, el territori, la recitació...

Jo ho vaig fer amb la Míriam Lozano i vam decidir fer servir la lletra de Jaume Sisa:
QUALSEVOL DIA POT SORTIR EL SOL:

Fa una nit clara i tranquil.la,

hi ha la lluna que fa llum,

els convidats van arribant

i van omplint tota la casa

de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus,

en Pulgarcito, els tres porquets,

el gos Snoopy i el seu secretari Emili,

i en Simbad,l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,a casa meva és casa vostra

si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca,

i en Carpanta, i Barba-azul,

i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula,

i Tarzan,la mona Chita i Peter Pan,

la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,

els Reis d'Orient, Papa Noël,

el pato Donald i en Pasqual,

la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,

Roberto Alcazar i Pedrín,

l'home del sac, i en Patufet,

senyor Charlot, senyor Obelix.

en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,

hi ha la dona que ven globus,

la família Ulises,i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,

en Tom i Jerry, la bruixa Calixta,

Bambi i Moby Dick,i l'emperadriu Sissi,

i Mortadelo, i Filemón,

i Guillem Brown, i Guillem Tell,

la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge,

i el Caganer,en Cocoliso i en Popeye

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí,

ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,

també pots venir si vols, t'esperem,

hi ha lloc per tots.

el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

SO

Avui a l'hora de TIC hem fet una pràctica de so amb el programa lliure i gratuït anomenat Audacity.
Després de fer diverses probes, se'ns ha demanat que agaféssim una cançó i hi gravéssim la seva presentació afegint un fading per tal de que quedés bé.

La veritat és que aquest programa resulta molt senzill d'utilitzar. Us el recomano!

Així és com ha quedat la meva cançó:

Dues manenres d'integra la tecnologia al nostre ensenyament i perquè hauríem de fer-ho

Wikis and Blogs in education

View more presentations from Jason de Nys.

M'agradria que llegíssiu aquesta presentació i n'extraiéssiu les vostres conclussions, crec que pot ser interressant ja que tracta sobre un tema que ara per ara ens interessa molt. Les Tic a l'educació.

Viquipèdia

La idea de fer una entrada sobre Eulàlia Bosch, va sorgir del fet de que a l'hora de fer-ne una referència al treball d'educació i vida quotidiana, vam veure que les seves informacions estaven molt disperses i que no hi havia cap lloc on s'hi concentrassin totes. Així va ser que ens vam posar mana a la obra i varem recollir força informació i així vam anar completant l'entrada.
Aquesta aportació l'hem feta entre la Miriam, la Roser, la Soraya, la Maria i jo (els rpogrames educatius).
Al començament vam notar més dificultat en no saber escriure en llenguatge HTML però mica en mica entre ells mateixos i l'experiència que vas adquirint, t'ajuden a fer-ho possible.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eul%C3%A0lia_Bosch

Google docs

Google docs, és una eina que serveix per a realitzar on-line treballs amb fulls de càlculs, presentacions de ptt, editor de formularis i enquestes i processador de textos.
Es molt útil per a realitzar treballs col·laboratius, ja que l'individu s'estalvia d'anar enviant a totes les persones que intervenen el projecte el document, cada vegada que aquest hagi estat rectificat.

Nosaltres n'hem fet la pràctica a l'hora de TIC i aquí en podeu veure els resultats:

Primer s'ens va demanar que utilitzéssim el processador de textos per a crear un document. Nosaltres vam escriure el text del conte de la caputxeta vermella, que vaig iniciar jo i el vàrem realitzar entre totes una vegada les vaig ''conviar'' des de Google Docs.

El següent exercici era crear una presentació on-line i ja que hi estàvem posades, vam voler crear una presentació dels conte de la caputxeta vermella. La presentació la va començar la Miriam i ens va convidar a que hi treballéssim també. Va ser molt curiós treballar en una presentació quatre persones a la vegada. Sembla una eina molt pràctica per a fer cadascú la seva aportació malgrat la distància.

I l'Anna Fernàndez ens va fer un formulari que podreu veure aquí. Un cop la gent ha contestat les preguntes del qüestionari, la persona que l'ha realitzat, va rebent les respostes en un document google docs en forma de fulla de càlcul, que resulta molt pràctic per a veure els resultats de manera ordenada.

Billy Eliot

A l'inici d'aqusta sessió de seminari la Mercé ens ha recitat un conte. Tot parlant del tema hem arribat a la conclusió que quan expliquem un conte a un nen, ha de ser contat utilitzant com a suport una bona gesticulació, coneixent la història al detall, sense ús d'un paper que ens recordi el relat...hem de fer que els nostres oients entrin de manera especial dins del conte.

Després vàrem estar comentant la pel·lícula Billy Eliot que vam veure la sessió anterior:

Hem estat parlant de quant arribava a ser important l'esforç per a poder arribar a l'éxit. Fent-me arribar a pensar en el paral·lelisme entre jo i el Billy Eliot. El somni d'en Billy és arribar a se un dia, un gran ballarí i sap que per això s'ha d'esforçar al màxim per aconseguir-ho. Així ho veig jo també amb el somni de ser una educadora competent, considero que l'esforç va lligat estretament amb els meus desitjos, jo al igual que Billy, no em rendeixo fàcilment.

També hem reflexionat sobre la lluita contra els estereotips de la societat, tema del qual ja varem estar parlant el primer dia de classe amb la Sara a Educació Física a través de la pel·lícula : QUIERO SER COMO BECKHAM.

Finalment i per lligar-ho tot, s'ens va fer llegir un document pdf que va penjar la Sara al blink:
GÈNERE i MULTICULTURALITAT: ELS REPTES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA EN MOVIMENT que parla sobre tots els aspectes que pot afectar la diferència de sexes, en la tria d'esports, en la visió del cos, com hem d'educar sobre aquest aspecte...

I a partir d'aquí hem la converça ha derivat sobre la vida sedentària dels nens, que últimament és notícia d'alarma social.

Tots aquest aspectes són molt importants a l'hora d'educar.

Mica en mica me n'estic adonant de quantes coses hem de tenir en compte a l'hora d'educar. La reflexió que ens fan fer a cada una de les assignatures fa que em plantegi cada dia si fins ara ho havia tingut tot en comte, fa també que me n'adoni dels meus errors i crea en mi una ilusió per posar-ho tot a la pràctica. Mica en mica em sento més preparada i més competent i això ho vull compartir amb els meus ''alumnes''.

IMATGE

L'altre dia a tic vam estar parlant sobre les característiques de les imatges de mapa de bits i del seu tractament a partir del programa lliure i gratuït anomenat Gimp.
Les imatges de mapa de bits ténen una serie de característiques:

• GRANDÀRIA: Que és la quantitat depixels que té la imatge


• PES: el nombre de bites que ocupa la imatge en memòria.
  


• PROFUNDITAT: Nombre de colors que té la imatge


• RESOLUCIÓ: És la relació entre el nombre de píxels d'una imatge i l'espai que aquesta ocupa.

Una vegada deixat clar aquests punts, vam estar treballant amb el Gimp. Aquí un exemple del que es pot fer amb aquest programa:
Agafem una imatge:

Agafar un fragment de la imatge original:

Mitjançant l'eina rectangurar de selecció emmarques el tros de la imatge que vols i després vas a Imagenes i a recortar a la selección. I ja et queda la imatge retallada per on tu vols.

Reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge:

Anem a IMAGEN/ESCALAR IMAGEN/ TAMAÑO DE LA IMAGEN i allà en modifiquem els valors.

Eliminar un element de la imatge:


En aquest cas he volgut treure el mapa que surt a la part dreta, per a fer això he utilitzat l'eina de clonar, he seleccionat ( control+clic) la part que volia clonar i he anat substituint la part que volia treure per la textura que jo volia.

COMENTEM ELS BLOCS

El dijous dia 5 vam estar comentant els blocs de cadascú.
Durant el desenvolupament d'aquesta classe, he pogut veure que hi havia gent amb uns blocs molt interessants. Tots teníem coses en comú com algunes feines de TIC. El que ha destacat més són les diferències.
He pogut fer la reflexió de que el meu bloc no compleix amb les meves expectatives. M'hauria agradat portar-lo més al dia treure'n més suc. M'hauré de posar a penjar les activitats que tinc guardades i que mai trobo temps a penjar-les. Considero que a la hora de TIC he aprés moltíssimes coses i considero que no queda reflectit en el bloc.
A part d'això, és curiós veure com un bloc pot arribar a ser tan personalitzable i tan diferent l'un de l'altre. És en un bloc on podem trobar i conèixer els gustos, pensaments i preferències de cada un de nosaltres. Gràcies al treball dels nostres companys podem aprendre infinitat de coses.
En general considero que els blocs dels meus companys estan molt ben treballats. FELICITATS!

PARLEM DE L'ACTUALITAT EDUCATIVA

El passat dia 3 de Novembre a l'hora de seminari, vam estar llegint una tria de notícies prèviament seleccionades per a nosaltres mateixos relacionades amb l'actualitat educativa.
Tots nosaltres vam parlar de diverses notícies la Elisa i jo vam coincidir amb informacions sobre la nova Llei d'educació, uns altres sobre la necessitat o no dels ordinadors per estudiar i finalment vam caure en una llarga xerrada sobre el canvi de calendari.
En la meva opinió el canvi de calendari crec que podria ser positiu. Jo treballo en una llar d'infants, i al juliol puc assegurar que es poden fer classes, així l'excusa de que per culpa de la temperatura aquests canvis resulten inviables, ho considero absurd. Així també crec que els nens agrairien un descans al febrer i que aquest també podria ser profitós pels docents doncs una aturada permetria agafar forces i tornar amb més ànims.
D'aquí, s'en va derivar a parlar sobre els educadors de vocació i els que no ho són. Aquest és un tema interessant doncs en el món de l'educació infantil, pots trobar moltes actituds. Considero que una persona que ha de tractar amb nens petits, hauria de fer un examen de consciencia i preguntar-se si realment vol educar o ha escollit aquest camí simplement perquè li ''agraden els nens'' i la disposició del calendari.
Un bon mestre ha de tenir ganes d'ensenyar i d'aprendre, ha d'estimar, respectar i compartir amb els nens. Ha de ser hàbil per donar-li al nen autonomia i confiança per desenvolupar-se, ha de deixar que els nens s'equivoquin, que provin, que experimentin...

COM FER UN TREBALL? (SEMINARI 27 D'OCTUBRE)

Avui a seminari ens han retornat el treball sobre educació i vida quotidiana, tothom tenia el treball força bé però ens ha dit la Pia que havíem de millorar força la presentació formal tal com l'Anna ens havia explicat a la carpeta del seu seminari

CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ
I LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS

El treball universitari (informe, síntesi, estudi, memòria, comentari o pauta) ha de ser un treball seriós, científic i acurat, tant en el contingut com en la presentació.
Un treball exigeix reflexió, documentació, planificació, mètode i originalitat. Per tant, no és mai una còpia ni un “collage” de textos copiats.
A continuació, us presentem un document d’ús intern per als estudis de Magisteri en què s’indiquen els criteris en els quals ens basarem per elaborar els treballs.

Aquest document té els apartats següents:
1) FASES EN L’ELABORACIÓ DE TREBALLS
2) NORMES EN LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
3) ORIENTACIONS PER CITAR LES FONTS DE DOCUMENTACIÓ
4) BIBLIOGRAFIA


1. FASES EN L’ELABORACIÓ DE TREBALLS
1.1.Concretar i centrar el tema
El tema s’expressa en una sola frase que sintetitza aquell conjunt de qüestions que constitueixen l’objecte d’estudi.

1.2.Projecte o pla d’acció
Per fer-ho, cal documentar-se sobre el tema. Cal preguntar-se:
a)Quins coneixements previs es tenen sobre la matèria?
b)Què s’ha escrit sobre aquest tema? Quina bibliografia hi ha?
Per fer el pla de treball hem de plantejar-nos:
c)Què es pretén?
d)Esquema de desenvolupament.
e)Terminis de realització i lliurament.

1.3.Orientacions per a la recollida d’informació
a)Primer cal fer una recerca i una selecció de la bibliografia sobre el tema. També es poden cercar altres fonts d’informació: entrevistes a experts, visites a centres, videografia, webgrafia, etc.
b)Un cop feta aquesta selecció, es pot passar a la lectura, l’anàlisi i l’elaboració de fitxes o altres tipus de tècniques d’organització de la informació més rellevant.
Possibles apartats:
-Referències bibliogràfiques completes (nombre de pàgines, edició, dades de l’editor, etc. Vegeu més endavant com se cita correctament la documentació).
-Dades sobre l’autor.
-Resum del llibre o qüestions concretes sobre el tema estudiat.
-Citacions literals que recullen els fragments que se suposa que serviran per ser referenciats, amb indicacions precises de les pàgines.
-Comentaris personals.

1.4.La redacció
1.4.1 Etapes:
a)Fer un esquema.
b)Fer un o diversos esborranys .
c)Redacció final (és recomanable deixar un parell de dies per descansar i repassar entre l’escriptura de l’esborrany i la redacció definitiva).
d)Revisió del treball. Cal que l’escrit tingui la màxima correcció, per la qual cosa s’han d’evitar els errors i les faltes, tant de sintaxi, d’ortografia com de presentació o de contingut. Cal tenir cura a escriure correctament sobretot els noms de persona, d’entitats i les dades numèriques, que són les referències en què és més fàcil d’equivocar-se.

1.4.2 Les citacions
Les citacions s’obtenen a partir de treballs previs elaborats per altres persones. Per això cal citar la procedència de les fonts d’informació i/o argumentació.
Les citacions literals o textuals van entre comentes. Al costat cal fer-hi constar l’autor, seguit de l’any i la plana entre parèntesi.
Exemple:
D’acord amb Delors (1996, 203) “l’educació és el ciment que fa possible la construcció del desenvolupament humà sostenible.”

1.4. 3 Les notes
Les notes a peu de pàgina es poden utilitzar per a diverses finalitats:
a)Per indicar l’origen de les citacions que fem constar en el text.
b)Per afegir indicacions bibliogràfiques sobre el tema en discussió.
c)Per confrontar un tema amb altres referències.
d)Per ampliar afirmacions que s’han fet en el text.

2.NORMES EN LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
2.1.Escriptura i marges
a)Els treballs s’han de presentar escrits amb ordinador.
b)La grandària de la lletra ha de ser entre 11 i 12 punts i l’interlineat d’1,5.
c)S’han de deixar marges als quatre costats (entre 2,5 i 3 cm.)
d)S’ha d’utilitzar paper DIN A 4 i lliurar tots els treballs a doble cara . Si no s’indica el contrari, no s’ha d’il•lustrar amb dibuixos ni sanefes.
e)Els treballs s’han de presentar degudament enquadernats. Normalment serà suficient lliurar-los grapats. Els fulls no han d’anar solts ni amb un clip o anelles.

2.2.Estructura del treball
a)Portada. Cal fer-hi constar:
-Nom dels estudis i del centre (Estudis de Magisteri. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEE). Universitat Ramon Llull).
-El títol del treball (ha de ser breu, comprensiu i explicatiu del contingut).
-Nom de l’assignatura i del professor.
-Cognoms i noms de l’autor, data de lliurament, curs i torn.
b)Índex del treball. Amb els principals apartats o capítols, cadascun en una línia; i, a la vora, les pàgines on hi ha l’inici.
c)Introducció. S’ha de presentar i de fixar el tema. S’han d’explicar els motius pels quals s’ha escollit. També s’ha de focalitzar l’objectiu que es pretén amb el treball. A més, s’ha d’explicitar el mètode utilitzat, d’una banda, i determinar els temes claus, de l’altra. Així mateix, cal establir aquí el tipus i l’abast de l’estudi.
d)Cos del treball. És la part més extensa. Es divideix en capítols, seccions i/o apartats. Aquí trobarem el desenvolupament de l’estudi. Cada capítol o apartat s’ha de presentar amb el mateix títol i número que figura a l’índex.
e)Conclusions. Síntesi d’allò que aporta el treball. Pot ser un resum de les aportacions i novetats, però també una plasmació d’allò que ha quedat comprovat i d’allò que ha quedat pendent de resolució. En les conclusions també es pot aportar una petita visió o valoració personal sobre el tema tractat, sempre argumentada.
f)Apèndix o annexos. Si cal, aquí s’han de posar tots aquells materials que corroboren, il•lustren o complementen el treball. Han d’estar correctament referenciats i paginats.
g)Fonts de Documentació. Referències de tots els llibres, articles de revistes especialitzades, webgrafia, etc. utilitzades en l’elaboració del treball.
3.ORIENTACIONS PER CITAR LES FONTS DE DOCUMENTACIÓ
Podeu consultar el document: Com Citar, publicat a:
http://www.blanquerna.url.edu/inici.asp?id=sbb.fpcee.comcitar. En aquesta web trobareu tant la normativa ISO com la APA, ambdues són vàlides. No obstant això, és necessari que, un cop s’hagi decidit usar una de les dues, es mantingui al llarg de tot el document.
4.BIBLIOGRAFIA
CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. 5a. ed. Barcelona: Empúries, 1996.
MORENO, A. La redacción paso a paso. Barcelona: Teide,1991.
RIGO, A. I GENESCÀ, G. Tesis i treballs. Aspectes formals. Vic: Eumo, 2000.
SERAFINI, MT. Como redactar un tema. Barcelona: Paidós, 1989.

Marrameu torra castanya

Avui la Reina a última hora, ens ha fet cantar la cançó de la Castanyera. És una cançó tradicional entre les moltes que es canten durant l'època de la tardor i en concret de la castanyada. Aquí teniu la lletra i un vídeo on uns nens:


La castanyera:
Quan ve el temps de collir castanyes,la castanyera, la castanyera,ve contenta de la muntanya amb la cistella penjada al braç. La camisa li va petita,la faldilla li fa campana,les sabates li fan clo-clo,i al ballar sempre gira així.

Altres cançons que podem cantar a la tardor són: Marrameu torracastanya, per tots Sants, fem fem fem els panallets, Sóc un bolet...

Fancy Handy

Avui m'agradaria parlar-vos del bloc Fancy Handy. I és que és aquest el bloc que possiblement més visito.

Es tracta d'un bloc que et mostra com fer manualitats amb materials molt diversos, i els resulats són genials. Estan pensades perquè les facin tan els nens com els adults. Aquest bloc l'utilitzo molt quan a la llar d'infants he de preparar algun treball manual, decorar la classe...

Aquest bloc, també t'enllaça amb d'altres webs interessants sobre manualitats, activitats de lleure, dinàmiques...Us animo a que el visiteu i que proveu de fer-ne alguna activitat!

Còpia d'un animal

L'altre dia a plàstic ala Mercè ens va fer entregar un treball. Consistia en agafar le fotografia d'un animal i fer-ne la còpia. La veritat és que quan va plantejar la feina em va fer una mica de por doncs feia temps ja que no em posava a dibuixar. Però quan m'hi vaig posar em vaig concentrar tan que no vaig poder parar fins a altes hores de la matinada! La Mercè em va comentar que això passa quan utilitzats la part dreta del cervell (que és la de la creativitat) i l'esquerra que controla el pas del temps queda minimitzada! Llavors ho vaig entendre tot.. La veritat és que estic molt contenta dels resultats.
Adjunto una fotografia que vaig fer en una pausa del procés de dibuixar (encara faltava l'entorn i les potes del Tucà . Espero que us agradi!

QUI ETS TU?

Avui a comunicació hem exposat l'exercici que ens havia encomanat l'Anna. Ha estat molt divertit intentar esbrinar qui era la persona descrita pels nostres companys. Personalment les descripcions que més m'han cridat per la seva qualitat han estat la de la Míriam, que ha utilitzat una pàgina web per a fer-la i la de la Lídia que ha fet un vídeo sobre la Mariona preciós acompanyat d'una música molt adient.

La meva descripció l'he feta sobre la Míriam i és la següent:

Copia de miriam

View more presentations or Upload your own.

Quan la música continua i para la presentació, recito el text següent:

Tot això està molt bé, però em quedaria curta si per descriure aquesta persona em fixés només en aquestes dades. La persona a la que jo he descrit, la vaig conèixer en una biblioteca d'aquesta universitat. I des del minut 1, ja em va demostrar com n'era de generosa. Vam estar parlant i vaig sentir-m'hi molt a gust, la seva calma, la seva maduresa i la seva simpatía em van anar calant mica en mica.
Així que dia rere dia vaig anar seient al seu costat i descobrint meravellada els detalls del seu caràcter.
Fa poc que ens coneixem però puc afirmar amb rotunditat que em troba davant d'una gran persona.
Responsabilitat, ordre, treball, sinceritat, són de les qualitats que més en destacaria però sobretot el que m'he demostrat amb escreix i constància és que és amiga dels seus amics. I amb això aprofito la vinentesa per donar-li les gràcies i transmetre-li el meu sentiment de gratitud. Gràcies per tot Míriam!

Educació i vida quotidiana (seminari 20 d'octubre 2009)

Avui al seminari, hem comentat el llibre que hem llegit d'Eulàlia Bosch, la Pia ens ha fet parlar sobre els assajos que més ens han cridat l'atenció i que hem explicat en el treball. El més curiós de tot ha estat que cadascú ha escollit un fragment diferent (ja sigui pels records que els hi hagi pogut fer aflorar, per els sentiments que els hi ha transmès el relat o bé per la manera que utilitza l'autora per tractatr temes tan importants com l'autonomia, l'efecte, etc) i els que hem escollit el mateix fragment, a l'hora de posar-ho en comú, hem vist que cadascú ho ha vist des d'un punt de vista diferent, subjectiu lligat a les nostres experiències. L'experiència ha estat molt enriquidora. Personalment he de dir que aquest llibre m'ha agradat moltíssim tan per la seva profunditat com per la generositat de l'autora al a l'hora d'explicar les seves anècdotes i les teories a les que en deriva a partir d'aquestes.

Pedagògicament l'aportació del llibre ha estat la següent:
En el moment en que prenem consciència de la magnitud que representa un nou ésser, un nen petit, és quan ens adonem que formem part de la seva vida des del primer moment i que ell formarà part de la nostra per sempre més. Aquest és un fet que hem d’assumir tots els adults que estem en contacte amb els infants en la mesura que sigui: pares, avis, mestres, tots.
Molts adults acostumen a veure els nens com a éssers fràgils, i, en certa manera ho són, però de la mateixa manera que tendim a oferir als nens la protecció que necessiten, també hem de deixar-los espai perquè assoleixin l’autonomia que també necessiten per créixer. Aquest créixer no és cosa d’una sola persona, de la que creix, com podria semblar a primera vista. Sempre hi ha unes quantes persones implicades en el procés; un procés que sempre suposa trencaments i desequilibris que uns i altres hem d’acceptar tal com venen.
En aquest procés de creixement, aprendre coses és fonamental. Algunes coses s’aprenen escoltant les explicacions del mestre, dels llibres, etc; però moltes altres les aprenem pel fet d’estar envoltats per una atmosfera favorable.
Qualsevol espai es pot convertir en un espai d’educació si som capaços de fer-lo servir com a tal i aprofitar-lo, sent conscients que hi ha aprenentatges que no es poden fer llegint-los en un manual perquè no tindrien cap sentit. No podem explicar a un nen què és una cullera, per què serveix i com s’utilitza en un altre espai que no sigui una taula d’un menjador a l’hora de dinar.
D’altra banda, aquests espais favorables a l’aprenentatge, ho són si, a més, funcionen com a ressò del que els objectes d’aquest aprenentatge, és a dir, els nens, pensen, senten o volen.
Tots aquells que participem en l’educació dels nens hem d’estar molt atents als senyals que ens envien, perquè poden ser molt importants. Els nens que encara no parlen poden arribar a mirar amb una intensitat aclaparadora tot demanant protecció, i la persona que en té cura ha d’estar receptiva i disponible per resoldre tot allò que els nens encara no són capaços de resoldre per ells mateixos.
Hem d’acollir els nens amb totes les seves característiques, reconeixent i acceptant les diferències entre ells i amb nosaltres, i integrar-los en el mateix entorn per tal de fer-los sentir segurs física i emocionalment. Els nens necessiten confiar en qui en té cura i, a més, hi tenen dret; per poder començar a conèixer-se i a conèixer; a més de necessitar tenir adults a prop tant perquè assegurin la seva supervivència com per poder desenvolupar-se com a humans. Sense el grup, cap ésser humà és capaç de sobreviure.
L’escola ha de ser per als nens un lloc segur, un lloc on cada infant pugui ser i mostrar-se diferent dels altres i alhora aprengui a combinar aquesta diferència amb la resta del grup del que en forma part.
El benestar intel•lectual és un aspecte imprescindible per poder aprendre, i aquest és fruit de la seguretat i la comoditat que ens ofereix l’entorn.
L’escola ha d’assegurar que els adults de demà hauran après tot allò que considerem que han de saber, però moltes vegades els transmetem respostes sense que qui les ha d’aprendre hagi tingut temps de fer-se les preguntes.
Sovint oblidem que cadascú sap allò que li convé per estar bé, i els nens petits són els qui ho tenen més clar.
Evidentment, són els mestres, seguint les pautes que marquen les lleis i les institucions, qui decideixen què i quan cal aprendre, però també poden decidir si deixar que siguin els nens els qui triin de quina manera ho volen aprendre perquè així, segurament, ho aprendran millor.
Cadascú es va educant a sí mateix gràcies a que la gent que l’envolta li fa de mestre, conscient o inconscientment; però sovint, les persones se senten alliberades d’aquesta obligació educativa quasi natural amb els altres perquè pensen que l’educació és només tasca de l’escola. És per aquest motiu que els/les mestres de les primeres etapes educatives es troben amb que han de manegar-se-les amb tot allò que els nens reben a casa, al carrer...
Els nens han de combinar la seva natural curiositat per les coses amb la necessitat d’una estabilitat emocional de la que no poden prescindir ja que, si no la tenen, el món se’ls esvaeix. Responen a tot allò que passa i que els passa en cos i ànima, tot i no haver desenvolupat el pensament racional.
Totes aquelles persones que conformen el seu entorn són punts de referència en la seva educació. Tots aportaran maneres de fer i de ser de les quals se’n destriaran aquelles que conformaran la seva personalitat.
Els mestres juguen un doble paper en l’educació dels infants; per una banda ensenyen habilitats, i, per una altra, són al costat del nen, atents a tot allò que li passa, o així és com hauria de ser.
Els infants formulen preguntes com a resultat de tot allò que observen; preguntes que sovint són difícils de respondre per part dels adults. Aquestes preguntes suposen estímuls per a la reflexió, si les escoltem atentament.
Hem d’alimentar la curiositat innata dels més petits per tal de transformar-la en raonament; hem de permetre’ls parlar de les seves inquietuds perquè puguin anar aclarint les seves idees gràcies a les nostres. Aquestes són maneres de respectar el seu dret a ser lliures i autònoms en actes i pensaments.
El procés educatiu és un procés d’experimentació com a recerca de la resposta a les preguntes que se’ns plantegen. L’experimentació combina la imaginació d’una nova qüestió amb l’habilitat d’aconseguir trobar la resposta pels propis mitjans; és com un joc de detectius. El problema és la tendència en els processos d’ensenyament-aprenentatge de separar el joc de la resta d’actuacions educatives.
L’únic fre que tenen els nens són les altres persones. Ells, d’entrada, no són capaços de dominar res, ni el pipi, ni les emocions, etc. perquè el seu cos encara no ha creat barreres. Els adults hem de ser al costat dels nens, però sense fabricar artificialment les barreres que ens posem a nosaltres mateixos; els hem de deixar créixer tal com són. Sovint, la nostra pressa perquè ho aprenguin tot ràpid i de qualsevol manera, els impedeix d’estar atents a altres coneixements, a altres meravelles, com la creativitat, la imaginació, que els farà únics i originals i els permetrà d’acceptar les particularitats dels altres.
Escoltar els nens, de vegades, porta molt més lluny que respondre’ls precipitadament. Una conversa espontània, que sorgeix en la seguretat de l’espai conegut, sense atabalaments, des de la confiança mútua, és la millor cara de l’educació.
Moltes vegades utilitzem el recurs de la metàfora en les nostres converses amb els nens, especialment davant de preguntes difícils de respondre. Aquesta tendència no sempre satisfà els desitjos dels nostres interlocutors, ja que ells busquen contundència en les nostres afirmacions. Simplifiquem les explicacions que donem als nens, i donem per fet la naturalitat de les formes de representació establertes, sense tenir en compte que ni són tan naturals, ni a ells, segurament, els ho sembla; ja que, tot i tenir molta imaginació, no volen perdre de vista la realitat que tantes dificultats els ha causat construir.
Amb els més petits, les paraules i la manera de dir-les és molt important, ja que necessiten que els adults creguin les coses que diuen per poder començar a creure en ells mateixos.
Podem arribar al coneixement de moltes maneres, però el camí de la pregunta que demana una resposta sembla el més fàcil, el més natural. I és molt significatiu per a la vida dels nens que estimulem la seva espontaneïtat tot escoltant-los, encara que no sempre sapiguem com respondre. Els nens necessiten que els acompanyem mentre van formant el seu coneixement del món, de sí mateixos, dels altres, i que estiguem disponibles i els ho fem saber amb una paraula, un gest, un somriure, perquè com més segurs se sentin al nostre costat, més capaços seran d’aprendre de nosaltres, i per ells mateixos.

Adquirim competències, no coneixements.

Dijous varem estar reflexionant sobre l'activitat que vam fer la setmana anterior i que consistia en descriure quines eren les ''pedres grans'' per a nosaltres en relació el Grau, el seminari i en la nostra vida. Cada un de nosaltres havíem de dir quines eren les nostres principals expectatives en aquest tres àmbits.
La sensació final va ser que tot i que en moltes coses havíem coincidit, cada persona havia pensat alguna cosa que ens diferenciava a la resta, un company demanava que al seminari volia treure's la vergonya, un altre demanava agafar més confiança amb els companys... i quan em va tocar a mi jo vaig dir que per a la meva vida, una de les meves predres grans eren tots aquells valor que em fan ser com sóc realment.
A partir del meu comentari, la Pia va evocar-nos una gran reflexió:
No es pot ser feliç a soles, sempre que ets feliç és perquè estas fent feliç a algú altre i això et dóna molta satisfacció.
Per a mi, la frase més important de la sessió va ser quan un company va dir que esperava que durant el Grau pogués agafar molts coneixements i la Pia va respondre:
Enlloc de parlar de coneixements, aquí ens referirem a competències (Aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria, diccionari general de la llengua catalana), esteu aquí per a ser competents en la vostra feina i en el vostre futur. En el seu moment em vaig emocionar, tinc moltíssimes ganes de ser competent, moltes i sé que faré el que sigui per aprofitar aquesta oportunitat que la vida m'està donant.

Bloc amb G o amb C?

Durant el transcurs de l'última classe va sorgir la pregunta següent:
- Bloc amb g o amb c ?
Segons la Wiquipedia, l''origen de la paraula Blog ve dels termes ''web'' (un servidor web, un programa que implementa el protocol HTTP per transferir hipertextos, pàgines web o pàgines HTLM. També se li dóna aquest nom a l'ordinador que executa aquest programa) i ''log'' (un log és un registre oficial d'activitats durant un temps en particular. Pels professionals en seguretat informàtica és usat per registrar dades o informació sobre qui, què, quan, on i perquè passa una activitat per un dispositiu en particular o programa) que es van unir per formar la paraula ''weblog'' que definia el que entenem com a: lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o artícles d'un o varis autors, apareixent primer el més recient on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que cregui convenient. El terme ''weblog'' el va inventar Jorn Barger el 17 de desembre de 1997. L'abreviatura ''blog'', va ser inventada per Peter Merholz que va dividir la paraula ''weblog'' per ''we blog'' a la barra lateral dels seu blog Peterme.com a l'abril o maig de 1999.
A partir de la paraula Blog, en català en sorgeix la de Bloc apoderat per Termcat per varis motius i aquí comença la disputa. Molta gent creu que Blog s'hauria de seguir escrivint amb ''g'' perquè fonèticament tan c com g es transcriuen (k), també perquè és molt diferent un bloc (bloc de notes) que un blog i per no diferenciar-nos amb altres paísos que han seguit mantenint aquesta paraula tal com ve donada pel terme anglès, també existeixen altres nombrosos motius... Per seguir-ne el fil, us deixo un enllaç a una pàgina web que promou l'ús de la ''G'' final, és molt interessant i a través dels seus enllaços podreu descobrir l'origen del debat i els seus arguments:

• BloG no pas bloC: Hi trobareu enllaços per seguir la opinió de tota aquella gent que considera la paraula Bloc una aberració i que vol promoure l'ús de la paraula Blog fins a demanar a Termcat que ratifiqui i canviï la C per la G.

Així que ja sabeu la història de la paraula i les seves teories, resta a les vostres mans la conclusió a la que arribeu, Bloc amb G o amb C...

QUIERO SER COMO BECKHAM

Avui a educació física, era el primer dia que fèiem classe a Eucagest, la primera hora hem estat parlant de la pe·lícula QUIERO SER COMO BECKHAM.


Ens havíem de fixar en quins moments de la pel·lícula en que hi sorgien moments relacionats amb el cos, en els moviments i en l'opinió social.

Vàrem veure conjuntament que avui en dia encara la societat considera que hi ha esports per a nois, i esports per a noies i de com això pot influenciar a les persones a l'hora d'escollir un esport o un altre. I de com la gent que ens envolta pot pressionar-nos per culpa d'aquest estereotips a l'hora de que nosaltres escollim la pràctica d'un esport que no correspon socialment al nostre sexe, fins al punt de considerar-nos homosexuals, si una noia es dedica al futbol o bé si un noi practica la dansa.

Com a educadors cal fer una reflexió seriosa sobre aquest tema. Hem de començar de zero i oblidar aquest estereotips, hem de coeducar en l'Educació Física i oferir sempre els mateixos esports i pràctiques tan als nens com a les nenes. Nosaltres com a mestres som els encarregats conjuntament amb els pares, d'esborrar per sempre aquestes idees sexistes per sempre i formar persones amb prou coneixements com per no jutjar als altres a través d'estereotips ara ja passats de moda.
(FOTOGRAFÍA DE ALEXANDER SANCHEZ)