martes, 13 de octubre de 2009

Adquirim competències, no coneixements.

Dijous varem estar reflexionant sobre l'activitat que vam fer la setmana anterior i que consistia en descriure quines eren les ''pedres grans'' per a nosaltres en relació el Grau, el seminari i en la nostra vida. Cada un de nosaltres havíem de dir quines eren les nostres principals expectatives en aquest tres àmbits.
La sensació final va ser que tot i que en moltes coses havíem coincidit, cada persona havia pensat alguna cosa que ens diferenciava a la resta, un company demanava que al seminari volia treure's la vergonya, un altre demanava agafar més confiança amb els companys... i quan em va tocar a mi jo vaig dir que per a la meva vida, una de les meves predres grans eren tots aquells valor que em fan ser com sóc realment.
A partir del meu comentari, la Pia va evocar-nos una gran reflexió:
No es pot ser feliç a soles, sempre que ets feliç és perquè estas fent feliç a algú altre i això et dóna molta satisfacció.
Per a mi, la frase més important de la sessió va ser quan un company va dir que esperava que durant el Grau pogués agafar molts coneixements i la Pia va respondre:
Enlloc de parlar de coneixements, aquí ens referirem a competències (Aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria, diccionari general de la llengua catalana), esteu aquí per a ser competents en la vostra feina i en el vostre futur. En el seu moment em vaig emocionar, tinc moltíssimes ganes de ser competent, moltes i sé que faré el que sigui per aprofitar aquesta oportunitat que la vida m'està donant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario