Món sonor

El darrer dia de seminari vam estar acabant de llegir els articles de revistes que havíem estat buscant per a comentar. Jo vaig portar un article de la Revista Guix Educatiu us convido a que el llegiu aquí.

Després vam entregar el treball que havíem de fer sobre l'Artícle de música sobre el món sonor, la meva reflexió va ser la següent:
L’oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb la freqüència i la intensitat, així doncs aquesta pot captar sons que van dels 15-20 dB als 120-140 dB que és quan la intensitat del so és tan alt que provoca dolor.
A molts països existeix una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos segons l’hora del dia.
Una constant exposició de l’oïda a sons d’alta intensitat, podria atrofiar i afectar la nostra oïda de forma permanent matant cel·lules que no es tornaran a regenerar mai més.
Les causes principals detectades entre la població i sobretot la juvenil son les següents:
· Hàbits acústics de risc, és qüestió d’alarma social, doncs s’està demostrant que un tan per cent elevat podria patir a la llarga problemes auditius greus, és tan així que alguns països limiten els aparells de música als 100 dB.
· Els sorolls de la ciutat mateix (cotxes, motos, etc). L’organització Nacional de la Salut aconsella uns nivells de soroll d’entre uns 65 dB mentre que el trànsit de la ciutat ofereix una intensitat de 75 als 90 dB. L’envelliment auditiu s’està accelerant entre la població de les grans àrees metropolitanes.
· L’acústica dels edificis. Un terç de les noves construccions no compleix amb les normatives de protecció sonora.
És cert doncs que la civilització mateixa la podem entendre com a la nostra pròpia malaltia, som nosaltres qui hem creat aquesta contaminació acústica, doncs a la naturalesa aquests sorolls tan intensos no els trobem. La població hauria de buscar més els llocs silenciosos que donin treva a tan d’escàndol, per la seva salut, pel seu dia de demà. Tanmateix no només cal un esforç individual, cal crear una consciència col·lectiva i mirar de frenar aquesta pujada de decibels que sembla no tenir fi per tal de recuperar els nivells sonors que teníem anys ençà.
Sembla doncs que nosaltres, no som plenament conscients del que el dia a dia pot danyar les nostres facultats auditives. Doncs pel simple fet d’anar per la ciutat en un lloc transitat, d’escoltar música amb massa potència o bé pel que fa al nostre gremi de l’educació, per estar exposats duran hores i hores a la cridòria dels infants, ja som sensibles a perdre facultats auditives. Cal que nosaltres mateixos vetllem per la nostra salut auditiva i cal també que aquest valor el transmetem als infants des del primer moment.
Tan a l’aula com a casa, s’ha de tenir cura de vetllar per un ambient el màxim tranquil possible, sense televisors a tot volum, radiocassets eixordadors, ni altres elements que puguin destorbar un ambient tranquil i relaxat. Està demostrat que un ambient molt sorollós pot crear a la llarga estrés i sensació de fatiga, cal llavors procurar tan als nens com a nosaltres mateixos un ambient amb certes garanties sonores saludables.


Com a responsables de la societat del futur cal treballar conjuntament família i escola per traslladar aquests valors als infants.
Per a fer aquest canvi de mentalitat en la societat, caldria treballar des de l’arrel, els infants i per la part que toca a l’educació infantil, començar així que comença l’escolarització. Seria beneficiós inculcar als nens des d’un bon començament l’hàbit de treballar amb silenci, han de valorar i fruir d’aquells moments del dia en que es treballa aquest concepte. Com per exemple: l’hora de fer el bon dia, l’hora de dinar, l’hora de dormir...També seria positiu també educar als nens en el fet d’escoltar, cal que sàpiguen quan i com s’ha d’escoltar. Això es pot treballar de moltes maneres, mitjançant audicions, lectures de contes, torns de paraules...
És essencials que com a educadors prediquem sempre amb l’exemple, utilitzant un to moderat de parla, posant les músiques a un volum correcte... I sobretot cal que tot això estigui contemplat tan en el Projecte Educatiu de Centre, com en la programació que es durà a terme després a l’aula. Seria convenient que es mimés el fet sonor en el desenvolupament de totes les activitats, hàbits i rutines, i també, que se’n preparessin algunes ja de forma específica per treballar-ho més profundament.
Mica en mica si es va desenvolupant bé aquesta tasca conjunta, podrem observar en la societat que puja, uns millors hàbits en l’ecologia sonora.
Formarem persones capaces de vetllar per la seva salut auditiva i amb una consciència social que farà que respectin a les altres persones i no les contaminin acústicament. I amb el temps, els nous arquitectes, els nous dissenyadors de tecnologia per a la música, els nous ingeniers de vehicles... seran persones sensibilitzades en aquest aspecte que crearan pensant en la salut auditiva de forma global.

Àgora

El dia 26 de Novembre vam estar parlant de la película Àgora d'Alejandro Amenábar.

És una activitat més que haviem de realitzar per la setmana cultural, veure aquesta pel·lícula per fer-ne posteriorment un debat sobre la nostra opinió.

A partir d'aquesta vam poder fer-ne la reflexió de que moltes vegades a la dona encara ara liu costa fer-se lloc en àmbits com ara la política i la ciència. Quan veurem una presidenta dels estats units? Quan veurem que en una missió espacial hi participen el mateix nombre de dones que de homes? I és que encara avui en dia és molt difícil la igualtat entre els dos sexes.

O es que no pot esdevenir-se que un adona visqui per la sabiduria? Cres que si això passes a dia d'avui encara hi hauria gens que ho criticaria. Una dona sense casar-se? sense tenir fills? sense una vida familiar? això seria vist com una situció fora del que seria la normalitat social.

I a mi em sembla tan important que una persona visqui tan entusiasmada per la cultura i la sabiduria. No hauriem tot d'impregnar-nos d'aquesta actitud sempre de recerca? De qüestionar-nos sempre tot el que fem i buscant millorar-nos?

A part del fet intel·lectual, també podriem parlar del fanatísme ja sigui polític, social i religiós. Per a que us feu una idea m'agradaria que llegíssiu el que comenta la meva companya Elisa al seu bloc, considero que fa una gran disertació sobre la poca diferència entre la societat d'Àgora i la dels nostres temps.

Aquí teniu el trailer perquè us pogueu fer una idea de la pel·lícula:

Conclusió Setmana Cultural

Després de totes les experiències viscudes durant la setmana, la conclusió final, és que hi ha moltes coses per aprendre fora de les aules. Hi ha una oferta d'activitats educatives a Catalunya molt interessants que poden reforçar els temes que es desenvolupen a l'escola, sortides que ajuden a gravar continguts, a aprendre valors, a gaudir de la cultura, la natura, l'art...

En general crec que tots n'hem aprés molt i ens ho hem passat d'allò més bé!

També hem aprés a moure'ns per trobar la millor oferta educativa, cosa que en un futur ens pot ser molt útil per organitzar sortides amb la nostra classe.

Ha esdevingut una gran experiència!! En aquest vídeo podreu veure les idees bàsiques que ens ha suggerit a la meva companya Soraya i a mi aquesta proposta.

El llop ha tornat!!!

El cap de setmana passat, la Soraya Rodríguez i jo vam anar a veure aquesta obra de teatre que la vam escollir com a activitat lliure de la setmana cultural. Aquesta obra de teatre es representava dins de l'espai Caixa fòrum.

Aquest espectacle estava realitzat per la companyia de teatre Elfo teatro que actualmet treballa pel projecte Menchosa org.

Menchosa org, és una organització que es dedica a realitzar projectes escèncics per a usos educatius i comta amb un grup d'assesors artístics i pedagògics per a seleccionar i dissenyar els programes educatius de màxima qualitat, procurant estimular a l'espectador em l'hàbit de fruir de la cultura.

En concret aquesta obra està dirigida al public infantil de dos a 8 anys i tracta de fer veure als nens que el llop no s'ha de veure sempre com el dolent, perquè si el llop menja, és per a sobreviure i això fa que en molts comtes ell sigui la víctima doncs ell caça per supervivència i els altres li fan la guitza per venjança. El fil argumental de l'obra consisteix en un passeig pels diferent contes on hi apareix la figura del llop: La caputxeta, els tres porquets, les set cabretes... Tot remarcant el final tràgic del llop. L'espectacle està fet amb titelles i la posada en escena és molt atractiva pels nens, l'aspecte visual està molt ben cuidat.

Tot i que es pugui pensar que l'obra pugui ser massa llarga per els més petits (50 min) cal dir que tots els nens van estar molt atents i en silenci.

Va ser una gran experiència i vam arribar a la conclusió de que experiències així poden ser benenficioses pels nens per fer-los entrar dins de l'exitant món de les arts escèniques.

Aquí us deixo el link per a veure el power point que vam presentar la meva companya Soraya i jo: http://sorayacs.blogspot.com/2009/11/activitats-educatives.html

I aquí podeu veure un resum de l'obra. Nosaltres vam veure l'estrena en català, malgrat el vídeo sigui en castellà.

Billy Eliot

A l'inici d'aqusta sessió de seminari la Mercé ens ha recitat un conte. Tot parlant del tema hem arribat a la conclusió que quan expliquem un conte a un nen, ha de ser contat utilitzant com a suport una bona gesticulació, coneixent la història al detall, sense ús d'un paper que ens recordi el relat...hem de fer que els nostres oients entrin de manera especial dins del conte.

Després vàrem estar comentant la pel·lícula Billy Eliot que vam veure la sessió anterior:

Hem estat parlant de quant arribava a ser important l'esforç per a poder arribar a l'éxit. Fent-me arribar a pensar en el paral·lelisme entre jo i el Billy Eliot. El somni d'en Billy és arribar a se un dia, un gran ballarí i sap que per això s'ha d'esforçar al màxim per aconseguir-ho. Així ho veig jo també amb el somni de ser una educadora competent, considero que l'esforç va lligat estretament amb els meus desitjos, jo al igual que Billy, no em rendeixo fàcilment.

També hem reflexionat sobre la lluita contra els estereotips de la societat, tema del qual ja varem estar parlant el primer dia de classe amb la Sara a Educació Física a través de la pel·lícula : QUIERO SER COMO BECKHAM.

Finalment i per lligar-ho tot, s'ens va fer llegir un document pdf que va penjar la Sara al blink:
GÈNERE i MULTICULTURALITAT: ELS REPTES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA EN MOVIMENT que parla sobre tots els aspectes que pot afectar la diferència de sexes, en la tria d'esports, en la visió del cos, com hem d'educar sobre aquest aspecte...

I a partir d'aquí hem la converça ha derivat sobre la vida sedentària dels nens, que últimament és notícia d'alarma social.

Tots aquest aspectes són molt importants a l'hora d'educar.

Mica en mica me n'estic adonant de quantes coses hem de tenir en compte a l'hora d'educar. La reflexió que ens fan fer a cada una de les assignatures fa que em plantegi cada dia si fins ara ho havia tingut tot en comte, fa també que me n'adoni dels meus errors i crea en mi una ilusió per posar-ho tot a la pràctica. Mica en mica em sento més preparada i més competent i això ho vull compartir amb els meus ''alumnes''.

COMENTEM ELS BLOCS

El dijous dia 5 vam estar comentant els blocs de cadascú.
Durant el desenvolupament d'aquesta classe, he pogut veure que hi havia gent amb uns blocs molt interessants. Tots teníem coses en comú com algunes feines de TIC. El que ha destacat més són les diferències.
He pogut fer la reflexió de que el meu bloc no compleix amb les meves expectatives. M'hauria agradat portar-lo més al dia treure'n més suc. M'hauré de posar a penjar les activitats que tinc guardades i que mai trobo temps a penjar-les. Considero que a la hora de TIC he aprés moltíssimes coses i considero que no queda reflectit en el bloc.
A part d'això, és curiós veure com un bloc pot arribar a ser tan personalitzable i tan diferent l'un de l'altre. És en un bloc on podem trobar i conèixer els gustos, pensaments i preferències de cada un de nosaltres. Gràcies al treball dels nostres companys podem aprendre infinitat de coses.
En general considero que els blocs dels meus companys estan molt ben treballats. FELICITATS!

PARLEM DE L'ACTUALITAT EDUCATIVA

El passat dia 3 de Novembre a l'hora de seminari, vam estar llegint una tria de notícies prèviament seleccionades per a nosaltres mateixos relacionades amb l'actualitat educativa.
Tots nosaltres vam parlar de diverses notícies la Elisa i jo vam coincidir amb informacions sobre la nova Llei d'educació, uns altres sobre la necessitat o no dels ordinadors per estudiar i finalment vam caure en una llarga xerrada sobre el canvi de calendari.
En la meva opinió el canvi de calendari crec que podria ser positiu. Jo treballo en una llar d'infants, i al juliol puc assegurar que es poden fer classes, així l'excusa de que per culpa de la temperatura aquests canvis resulten inviables, ho considero absurd. Així també crec que els nens agrairien un descans al febrer i que aquest també podria ser profitós pels docents doncs una aturada permetria agafar forces i tornar amb més ànims.
D'aquí, s'en va derivar a parlar sobre els educadors de vocació i els que no ho són. Aquest és un tema interessant doncs en el món de l'educació infantil, pots trobar moltes actituds. Considero que una persona que ha de tractar amb nens petits, hauria de fer un examen de consciencia i preguntar-se si realment vol educar o ha escollit aquest camí simplement perquè li ''agraden els nens'' i la disposició del calendari.
Un bon mestre ha de tenir ganes d'ensenyar i d'aprendre, ha d'estimar, respectar i compartir amb els nens. Ha de ser hàbil per donar-li al nen autonomia i confiança per desenvolupar-se, ha de deixar que els nens s'equivoquin, que provin, que experimentin...

COM FER UN TREBALL? (SEMINARI 27 D'OCTUBRE)

Avui a seminari ens han retornat el treball sobre educació i vida quotidiana, tothom tenia el treball força bé però ens ha dit la Pia que havíem de millorar força la presentació formal tal com l'Anna ens havia explicat a la carpeta del seu seminari

CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ
I LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS

El treball universitari (informe, síntesi, estudi, memòria, comentari o pauta) ha de ser un treball seriós, científic i acurat, tant en el contingut com en la presentació.
Un treball exigeix reflexió, documentació, planificació, mètode i originalitat. Per tant, no és mai una còpia ni un “collage” de textos copiats.
A continuació, us presentem un document d’ús intern per als estudis de Magisteri en què s’indiquen els criteris en els quals ens basarem per elaborar els treballs.

Aquest document té els apartats següents:
1) FASES EN L’ELABORACIÓ DE TREBALLS
2) NORMES EN LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
3) ORIENTACIONS PER CITAR LES FONTS DE DOCUMENTACIÓ
4) BIBLIOGRAFIA


1. FASES EN L’ELABORACIÓ DE TREBALLS
1.1.Concretar i centrar el tema
El tema s’expressa en una sola frase que sintetitza aquell conjunt de qüestions que constitueixen l’objecte d’estudi.

1.2.Projecte o pla d’acció
Per fer-ho, cal documentar-se sobre el tema. Cal preguntar-se:
a)Quins coneixements previs es tenen sobre la matèria?
b)Què s’ha escrit sobre aquest tema? Quina bibliografia hi ha?
Per fer el pla de treball hem de plantejar-nos:
c)Què es pretén?
d)Esquema de desenvolupament.
e)Terminis de realització i lliurament.

1.3.Orientacions per a la recollida d’informació
a)Primer cal fer una recerca i una selecció de la bibliografia sobre el tema. També es poden cercar altres fonts d’informació: entrevistes a experts, visites a centres, videografia, webgrafia, etc.
b)Un cop feta aquesta selecció, es pot passar a la lectura, l’anàlisi i l’elaboració de fitxes o altres tipus de tècniques d’organització de la informació més rellevant.
Possibles apartats:
-Referències bibliogràfiques completes (nombre de pàgines, edició, dades de l’editor, etc. Vegeu més endavant com se cita correctament la documentació).
-Dades sobre l’autor.
-Resum del llibre o qüestions concretes sobre el tema estudiat.
-Citacions literals que recullen els fragments que se suposa que serviran per ser referenciats, amb indicacions precises de les pàgines.
-Comentaris personals.

1.4.La redacció
1.4.1 Etapes:
a)Fer un esquema.
b)Fer un o diversos esborranys .
c)Redacció final (és recomanable deixar un parell de dies per descansar i repassar entre l’escriptura de l’esborrany i la redacció definitiva).
d)Revisió del treball. Cal que l’escrit tingui la màxima correcció, per la qual cosa s’han d’evitar els errors i les faltes, tant de sintaxi, d’ortografia com de presentació o de contingut. Cal tenir cura a escriure correctament sobretot els noms de persona, d’entitats i les dades numèriques, que són les referències en què és més fàcil d’equivocar-se.

1.4.2 Les citacions
Les citacions s’obtenen a partir de treballs previs elaborats per altres persones. Per això cal citar la procedència de les fonts d’informació i/o argumentació.
Les citacions literals o textuals van entre comentes. Al costat cal fer-hi constar l’autor, seguit de l’any i la plana entre parèntesi.
Exemple:
D’acord amb Delors (1996, 203) “l’educació és el ciment que fa possible la construcció del desenvolupament humà sostenible.”

1.4. 3 Les notes
Les notes a peu de pàgina es poden utilitzar per a diverses finalitats:
a)Per indicar l’origen de les citacions que fem constar en el text.
b)Per afegir indicacions bibliogràfiques sobre el tema en discussió.
c)Per confrontar un tema amb altres referències.
d)Per ampliar afirmacions que s’han fet en el text.

2.NORMES EN LA PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
2.1.Escriptura i marges
a)Els treballs s’han de presentar escrits amb ordinador.
b)La grandària de la lletra ha de ser entre 11 i 12 punts i l’interlineat d’1,5.
c)S’han de deixar marges als quatre costats (entre 2,5 i 3 cm.)
d)S’ha d’utilitzar paper DIN A 4 i lliurar tots els treballs a doble cara . Si no s’indica el contrari, no s’ha d’il•lustrar amb dibuixos ni sanefes.
e)Els treballs s’han de presentar degudament enquadernats. Normalment serà suficient lliurar-los grapats. Els fulls no han d’anar solts ni amb un clip o anelles.

2.2.Estructura del treball
a)Portada. Cal fer-hi constar:
-Nom dels estudis i del centre (Estudis de Magisteri. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEE). Universitat Ramon Llull).
-El títol del treball (ha de ser breu, comprensiu i explicatiu del contingut).
-Nom de l’assignatura i del professor.
-Cognoms i noms de l’autor, data de lliurament, curs i torn.
b)Índex del treball. Amb els principals apartats o capítols, cadascun en una línia; i, a la vora, les pàgines on hi ha l’inici.
c)Introducció. S’ha de presentar i de fixar el tema. S’han d’explicar els motius pels quals s’ha escollit. També s’ha de focalitzar l’objectiu que es pretén amb el treball. A més, s’ha d’explicitar el mètode utilitzat, d’una banda, i determinar els temes claus, de l’altra. Així mateix, cal establir aquí el tipus i l’abast de l’estudi.
d)Cos del treball. És la part més extensa. Es divideix en capítols, seccions i/o apartats. Aquí trobarem el desenvolupament de l’estudi. Cada capítol o apartat s’ha de presentar amb el mateix títol i número que figura a l’índex.
e)Conclusions. Síntesi d’allò que aporta el treball. Pot ser un resum de les aportacions i novetats, però també una plasmació d’allò que ha quedat comprovat i d’allò que ha quedat pendent de resolució. En les conclusions també es pot aportar una petita visió o valoració personal sobre el tema tractat, sempre argumentada.
f)Apèndix o annexos. Si cal, aquí s’han de posar tots aquells materials que corroboren, il•lustren o complementen el treball. Han d’estar correctament referenciats i paginats.
g)Fonts de Documentació. Referències de tots els llibres, articles de revistes especialitzades, webgrafia, etc. utilitzades en l’elaboració del treball.
3.ORIENTACIONS PER CITAR LES FONTS DE DOCUMENTACIÓ
Podeu consultar el document: Com Citar, publicat a:
http://www.blanquerna.url.edu/inici.asp?id=sbb.fpcee.comcitar. En aquesta web trobareu tant la normativa ISO com la APA, ambdues són vàlides. No obstant això, és necessari que, un cop s’hagi decidit usar una de les dues, es mantingui al llarg de tot el document.
4.BIBLIOGRAFIA
CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. 5a. ed. Barcelona: Empúries, 1996.
MORENO, A. La redacción paso a paso. Barcelona: Teide,1991.
RIGO, A. I GENESCÀ, G. Tesis i treballs. Aspectes formals. Vic: Eumo, 2000.
SERAFINI, MT. Como redactar un tema. Barcelona: Paidós, 1989.

Educació i vida quotidiana (seminari 20 d'octubre 2009)

Avui al seminari, hem comentat el llibre que hem llegit d'Eulàlia Bosch, la Pia ens ha fet parlar sobre els assajos que més ens han cridat l'atenció i que hem explicat en el treball. El més curiós de tot ha estat que cadascú ha escollit un fragment diferent (ja sigui pels records que els hi hagi pogut fer aflorar, per els sentiments que els hi ha transmès el relat o bé per la manera que utilitza l'autora per tractatr temes tan importants com l'autonomia, l'efecte, etc) i els que hem escollit el mateix fragment, a l'hora de posar-ho en comú, hem vist que cadascú ho ha vist des d'un punt de vista diferent, subjectiu lligat a les nostres experiències. L'experiència ha estat molt enriquidora. Personalment he de dir que aquest llibre m'ha agradat moltíssim tan per la seva profunditat com per la generositat de l'autora al a l'hora d'explicar les seves anècdotes i les teories a les que en deriva a partir d'aquestes.

Pedagògicament l'aportació del llibre ha estat la següent:
En el moment en que prenem consciència de la magnitud que representa un nou ésser, un nen petit, és quan ens adonem que formem part de la seva vida des del primer moment i que ell formarà part de la nostra per sempre més. Aquest és un fet que hem d’assumir tots els adults que estem en contacte amb els infants en la mesura que sigui: pares, avis, mestres, tots.
Molts adults acostumen a veure els nens com a éssers fràgils, i, en certa manera ho són, però de la mateixa manera que tendim a oferir als nens la protecció que necessiten, també hem de deixar-los espai perquè assoleixin l’autonomia que també necessiten per créixer. Aquest créixer no és cosa d’una sola persona, de la que creix, com podria semblar a primera vista. Sempre hi ha unes quantes persones implicades en el procés; un procés que sempre suposa trencaments i desequilibris que uns i altres hem d’acceptar tal com venen.
En aquest procés de creixement, aprendre coses és fonamental. Algunes coses s’aprenen escoltant les explicacions del mestre, dels llibres, etc; però moltes altres les aprenem pel fet d’estar envoltats per una atmosfera favorable.
Qualsevol espai es pot convertir en un espai d’educació si som capaços de fer-lo servir com a tal i aprofitar-lo, sent conscients que hi ha aprenentatges que no es poden fer llegint-los en un manual perquè no tindrien cap sentit. No podem explicar a un nen què és una cullera, per què serveix i com s’utilitza en un altre espai que no sigui una taula d’un menjador a l’hora de dinar.
D’altra banda, aquests espais favorables a l’aprenentatge, ho són si, a més, funcionen com a ressò del que els objectes d’aquest aprenentatge, és a dir, els nens, pensen, senten o volen.
Tots aquells que participem en l’educació dels nens hem d’estar molt atents als senyals que ens envien, perquè poden ser molt importants. Els nens que encara no parlen poden arribar a mirar amb una intensitat aclaparadora tot demanant protecció, i la persona que en té cura ha d’estar receptiva i disponible per resoldre tot allò que els nens encara no són capaços de resoldre per ells mateixos.
Hem d’acollir els nens amb totes les seves característiques, reconeixent i acceptant les diferències entre ells i amb nosaltres, i integrar-los en el mateix entorn per tal de fer-los sentir segurs física i emocionalment. Els nens necessiten confiar en qui en té cura i, a més, hi tenen dret; per poder començar a conèixer-se i a conèixer; a més de necessitar tenir adults a prop tant perquè assegurin la seva supervivència com per poder desenvolupar-se com a humans. Sense el grup, cap ésser humà és capaç de sobreviure.
L’escola ha de ser per als nens un lloc segur, un lloc on cada infant pugui ser i mostrar-se diferent dels altres i alhora aprengui a combinar aquesta diferència amb la resta del grup del que en forma part.
El benestar intel•lectual és un aspecte imprescindible per poder aprendre, i aquest és fruit de la seguretat i la comoditat que ens ofereix l’entorn.
L’escola ha d’assegurar que els adults de demà hauran après tot allò que considerem que han de saber, però moltes vegades els transmetem respostes sense que qui les ha d’aprendre hagi tingut temps de fer-se les preguntes.
Sovint oblidem que cadascú sap allò que li convé per estar bé, i els nens petits són els qui ho tenen més clar.
Evidentment, són els mestres, seguint les pautes que marquen les lleis i les institucions, qui decideixen què i quan cal aprendre, però també poden decidir si deixar que siguin els nens els qui triin de quina manera ho volen aprendre perquè així, segurament, ho aprendran millor.
Cadascú es va educant a sí mateix gràcies a que la gent que l’envolta li fa de mestre, conscient o inconscientment; però sovint, les persones se senten alliberades d’aquesta obligació educativa quasi natural amb els altres perquè pensen que l’educació és només tasca de l’escola. És per aquest motiu que els/les mestres de les primeres etapes educatives es troben amb que han de manegar-se-les amb tot allò que els nens reben a casa, al carrer...
Els nens han de combinar la seva natural curiositat per les coses amb la necessitat d’una estabilitat emocional de la que no poden prescindir ja que, si no la tenen, el món se’ls esvaeix. Responen a tot allò que passa i que els passa en cos i ànima, tot i no haver desenvolupat el pensament racional.
Totes aquelles persones que conformen el seu entorn són punts de referència en la seva educació. Tots aportaran maneres de fer i de ser de les quals se’n destriaran aquelles que conformaran la seva personalitat.
Els mestres juguen un doble paper en l’educació dels infants; per una banda ensenyen habilitats, i, per una altra, són al costat del nen, atents a tot allò que li passa, o així és com hauria de ser.
Els infants formulen preguntes com a resultat de tot allò que observen; preguntes que sovint són difícils de respondre per part dels adults. Aquestes preguntes suposen estímuls per a la reflexió, si les escoltem atentament.
Hem d’alimentar la curiositat innata dels més petits per tal de transformar-la en raonament; hem de permetre’ls parlar de les seves inquietuds perquè puguin anar aclarint les seves idees gràcies a les nostres. Aquestes són maneres de respectar el seu dret a ser lliures i autònoms en actes i pensaments.
El procés educatiu és un procés d’experimentació com a recerca de la resposta a les preguntes que se’ns plantegen. L’experimentació combina la imaginació d’una nova qüestió amb l’habilitat d’aconseguir trobar la resposta pels propis mitjans; és com un joc de detectius. El problema és la tendència en els processos d’ensenyament-aprenentatge de separar el joc de la resta d’actuacions educatives.
L’únic fre que tenen els nens són les altres persones. Ells, d’entrada, no són capaços de dominar res, ni el pipi, ni les emocions, etc. perquè el seu cos encara no ha creat barreres. Els adults hem de ser al costat dels nens, però sense fabricar artificialment les barreres que ens posem a nosaltres mateixos; els hem de deixar créixer tal com són. Sovint, la nostra pressa perquè ho aprenguin tot ràpid i de qualsevol manera, els impedeix d’estar atents a altres coneixements, a altres meravelles, com la creativitat, la imaginació, que els farà únics i originals i els permetrà d’acceptar les particularitats dels altres.
Escoltar els nens, de vegades, porta molt més lluny que respondre’ls precipitadament. Una conversa espontània, que sorgeix en la seguretat de l’espai conegut, sense atabalaments, des de la confiança mútua, és la millor cara de l’educació.
Moltes vegades utilitzem el recurs de la metàfora en les nostres converses amb els nens, especialment davant de preguntes difícils de respondre. Aquesta tendència no sempre satisfà els desitjos dels nostres interlocutors, ja que ells busquen contundència en les nostres afirmacions. Simplifiquem les explicacions que donem als nens, i donem per fet la naturalitat de les formes de representació establertes, sense tenir en compte que ni són tan naturals, ni a ells, segurament, els ho sembla; ja que, tot i tenir molta imaginació, no volen perdre de vista la realitat que tantes dificultats els ha causat construir.
Amb els més petits, les paraules i la manera de dir-les és molt important, ja que necessiten que els adults creguin les coses que diuen per poder començar a creure en ells mateixos.
Podem arribar al coneixement de moltes maneres, però el camí de la pregunta que demana una resposta sembla el més fàcil, el més natural. I és molt significatiu per a la vida dels nens que estimulem la seva espontaneïtat tot escoltant-los, encara que no sempre sapiguem com respondre. Els nens necessiten que els acompanyem mentre van formant el seu coneixement del món, de sí mateixos, dels altres, i que estiguem disponibles i els ho fem saber amb una paraula, un gest, un somriure, perquè com més segurs se sentin al nostre costat, més capaços seran d’aprendre de nosaltres, i per ells mateixos.

Adquirim competències, no coneixements.

Dijous varem estar reflexionant sobre l'activitat que vam fer la setmana anterior i que consistia en descriure quines eren les ''pedres grans'' per a nosaltres en relació el Grau, el seminari i en la nostra vida. Cada un de nosaltres havíem de dir quines eren les nostres principals expectatives en aquest tres àmbits.
La sensació final va ser que tot i que en moltes coses havíem coincidit, cada persona havia pensat alguna cosa que ens diferenciava a la resta, un company demanava que al seminari volia treure's la vergonya, un altre demanava agafar més confiança amb els companys... i quan em va tocar a mi jo vaig dir que per a la meva vida, una de les meves predres grans eren tots aquells valor que em fan ser com sóc realment.
A partir del meu comentari, la Pia va evocar-nos una gran reflexió:
No es pot ser feliç a soles, sempre que ets feliç és perquè estas fent feliç a algú altre i això et dóna molta satisfacció.
Per a mi, la frase més important de la sessió va ser quan un company va dir que esperava que durant el Grau pogués agafar molts coneixements i la Pia va respondre:
Enlloc de parlar de coneixements, aquí ens referirem a competències (Aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria, diccionari general de la llengua catalana), esteu aquí per a ser competents en la vostra feina i en el vostre futur. En el seu moment em vaig emocionar, tinc moltíssimes ganes de ser competent, moltes i sé que faré el que sigui per aprofitar aquesta oportunitat que la vida m'està donant.