Mostrando entradas con la etiqueta pedres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pedres. Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2009

Adquirim competències, no coneixements.

Dijous varem estar reflexionant sobre l'activitat que vam fer la setmana anterior i que consistia en descriure quines eren les ''pedres grans'' per a nosaltres en relació el Grau, el seminari i en la nostra vida. Cada un de nosaltres havíem de dir quines eren les nostres principals expectatives en aquest tres àmbits.
La sensació final va ser que tot i que en moltes coses havíem coincidit, cada persona havia pensat alguna cosa que ens diferenciava a la resta, un company demanava que al seminari volia treure's la vergonya, un altre demanava agafar més confiança amb els companys... i quan em va tocar a mi jo vaig dir que per a la meva vida, una de les meves predres grans eren tots aquells valor que em fan ser com sóc realment.
A partir del meu comentari, la Pia va evocar-nos una gran reflexió:
No es pot ser feliç a soles, sempre que ets feliç és perquè estas fent feliç a algú altre i això et dóna molta satisfacció.
Per a mi, la frase més important de la sessió va ser quan un company va dir que esperava que durant el Grau pogués agafar molts coneixements i la Pia va respondre:
Enlloc de parlar de coneixements, aquí ens referirem a competències (Aptitud, fet d'entendre pregonament d'una matèria, diccionari general de la llengua catalana), esteu aquí per a ser competents en la vostra feina i en el vostre futur. En el seu moment em vaig emocionar, tinc moltíssimes ganes de ser competent, moltes i sé que faré el que sigui per aprofitar aquesta oportunitat que la vida m'està donant.