Educació física i Google Docs

Avui m'agradaria explicar un fet que fins ara, no m'hauria pensat mai que podia passar. I és que si l'1 de setembre m'haguessin dit que un treball de grup s'hauria pogut fer sense haver de quedar ni tan sols un dia per trobar-nos, no m'ho hauria empassat.
Al mòdul d'Educació física se'ns va demanar que per grups (que la Sara escollia prèviament) féssim una exposició sobre temes diversos. A nosaltres ens va tocar desenvolupar ''el joc''. Però justament ens va tocar fer-lo amb persones que treballem i estudiem i el cap de setmana vivim massa lluny les unes de les altres per quedar.
Així que un dia entre classe i classe ens vam repartir els temes i la Elisa va obrir un google docs de processador de textos i allà hi vam anar escrivint el que havíem trobat. Un cop vam haver acabat, i teníem el treball ordenat, s'havia de preparar una presentació en Ptt i va passar exactament el mateix i va ser així doncs que vam poder fer una presentació d'un treball sense haver quedat ni tan sols un dia!!! Cadascú va anar el dia de l'exposició havent preparat el seu tros amb la presentació de power point per separat. I el resultat ve ser molt satisfactori.
Per a les persones que treballem, estudiem i tornem a estudiar i de tan en tan vivim, eines com aquesta ens faciliten la vida!

Billy Eliot

A l'inici d'aqusta sessió de seminari la Mercé ens ha recitat un conte. Tot parlant del tema hem arribat a la conclusió que quan expliquem un conte a un nen, ha de ser contat utilitzant com a suport una bona gesticulació, coneixent la història al detall, sense ús d'un paper que ens recordi el relat...hem de fer que els nostres oients entrin de manera especial dins del conte.

Després vàrem estar comentant la pel·lícula Billy Eliot que vam veure la sessió anterior:

Hem estat parlant de quant arribava a ser important l'esforç per a poder arribar a l'éxit. Fent-me arribar a pensar en el paral·lelisme entre jo i el Billy Eliot. El somni d'en Billy és arribar a se un dia, un gran ballarí i sap que per això s'ha d'esforçar al màxim per aconseguir-ho. Així ho veig jo també amb el somni de ser una educadora competent, considero que l'esforç va lligat estretament amb els meus desitjos, jo al igual que Billy, no em rendeixo fàcilment.

També hem reflexionat sobre la lluita contra els estereotips de la societat, tema del qual ja varem estar parlant el primer dia de classe amb la Sara a Educació Física a través de la pel·lícula : QUIERO SER COMO BECKHAM.

Finalment i per lligar-ho tot, s'ens va fer llegir un document pdf que va penjar la Sara al blink:
GÈNERE i MULTICULTURALITAT: ELS REPTES D’UNA EDUCACIÓ FÍSICA EN MOVIMENT que parla sobre tots els aspectes que pot afectar la diferència de sexes, en la tria d'esports, en la visió del cos, com hem d'educar sobre aquest aspecte...

I a partir d'aquí hem la converça ha derivat sobre la vida sedentària dels nens, que últimament és notícia d'alarma social.

Tots aquest aspectes són molt importants a l'hora d'educar.

Mica en mica me n'estic adonant de quantes coses hem de tenir en compte a l'hora d'educar. La reflexió que ens fan fer a cada una de les assignatures fa que em plantegi cada dia si fins ara ho havia tingut tot en comte, fa també que me n'adoni dels meus errors i crea en mi una ilusió per posar-ho tot a la pràctica. Mica en mica em sento més preparada i més competent i això ho vull compartir amb els meus ''alumnes''.

QUIERO SER COMO BECKHAM

Avui a educació física, era el primer dia que fèiem classe a Eucagest, la primera hora hem estat parlant de la pe·lícula QUIERO SER COMO BECKHAM.


Ens havíem de fixar en quins moments de la pel·lícula en que hi sorgien moments relacionats amb el cos, en els moviments i en l'opinió social.

Vàrem veure conjuntament que avui en dia encara la societat considera que hi ha esports per a nois, i esports per a noies i de com això pot influenciar a les persones a l'hora d'escollir un esport o un altre. I de com la gent que ens envolta pot pressionar-nos per culpa d'aquest estereotips a l'hora de que nosaltres escollim la pràctica d'un esport que no correspon socialment al nostre sexe, fins al punt de considerar-nos homosexuals, si una noia es dedica al futbol o bé si un noi practica la dansa.

Com a educadors cal fer una reflexió seriosa sobre aquest tema. Hem de començar de zero i oblidar aquest estereotips, hem de coeducar en l'Educació Física i oferir sempre els mateixos esports i pràctiques tan als nens com a les nenes. Nosaltres com a mestres som els encarregats conjuntament amb els pares, d'esborrar per sempre aquestes idees sexistes per sempre i formar persones amb prou coneixements com per no jutjar als altres a través d'estereotips ara ja passats de moda.
(FOTOGRAFÍA DE ALEXANDER SANCHEZ)