jueves, 24 de diciembre de 2009

Pràctica amb Windows Movie Maker


La meva experiència amb aquest programa és molt gratificant, després de fer-lo servir en altres treballs, m'he atrevit a fer avui una felicitació de Nadal.

Aquest programa (que normalment ve instal·lat amb el sistema operatiu de Windows), és una eina molt útil per a l'edició de vídeos, només cal que sel·leccionis tots els elements (Música, imatges, i vídeos) que vols utilitzar per a la seva producció i posteriorment ja els pots anar ordenant dins el guió gràfic. Entre tots els elements, es pot afegir efectes de transició molt diversos, títols, efectes de vídeo....

Una vegada acabat el projecte, tan sols necessites guardar-ho com a arxiu de pel·lícula.

En el meu cas, per a poder-ho mostrar en el meu bloc, he preferit pujar-ho al Youtube i ho he embedit en aquesta entrada. Espero que us agradi tan com a mi!

Les competències digitals d'un mestre

Avui en dia tothom ha de tenir un mínim de coneixements sobre informàtica. La societat que puja, el nens que han de créixer, viuran en un món on no tenir coneixements sobre informàtica serà considerat com un tipus d'analfabetisme, l'analfabetisme digital.
És per tan responsabilitat de tots fer-los entrar dins aquest món i fer que s'hi desenvolupin de manera àgil.
Els mestres, doncs, juguen un paper important en l'aprenentatge dels nens d'aquestes competéncies. És així d'aquesta manera que en el grau de magisteri cal incidir en que els mestres surtin amb una bona preparació en temes digitals. Un mestre ha de ser competent per tal de transmetre aquest coneixements als nens i educar-los amb aquestes noves eines. I cal també que es vagi informant periòdicament de les noves eines per tal de que els seus coneixements no quedin obsolets.

Els documents que recullen les competències que ha de tenir un mestre són els següents:

Així arribem a la conclusió que en aquest mòdul, la finalitat essencial, era fer-nos competents a l'hora d'utilitzar tots aquells programes relacionats amb l'ús didàctic. Fer-nos competents en les Tic i demostrar-nos tots els recursos que podem arribar a utilitzar a l'aula, això si, deixant ben clar que aquest no són exclusius ni permanents, sempre en sortiran de nous i de millors. Cal estar a l'aguait i no perdre passada.

Tic, conclusions finals

La meva experiència amb el bloc, ha estat una mica d'amor-odi.
El motiu d'aquesta afirmació és perquè quan he hagut de realitzar qualsevol exercici, m'he passat hores i hores per obtenir el resultat, però finalment, gràcies a l'esforç o bé a la consulta a fòrums o finalment preguntant a companys, he pogut fer allò que em demanaven... Llavors quan veus el resultat penjat al teu bloc, te l'estimes i et sents orgullós de la teva feina.
Vaig comença el semestre sent una incompetent digital i ara considero que em sé moure força bé en aquest àmbit malgrat encara em queda un llarg camí per recórrer. Ara noto que tinc unes bases i que quan em parlen d'embedir, d'open source o de creative commons... no penso que parlen en suec.
Tinc una base que em permet ser autodidacta i així poder aprendre com s'utilitzen altres recursos, programes...

Dels treballs que estic més orgullosa per aquest efecte amor-odi, com abans us comentava, va ser la presentació de territori, amb la qual vam estar moltes hores la Miriam i jo muntant, escrivint, tallant cançons amb l'audacity i incrustant-les al powerpoint i fent vídeos amb el movie maker i afegint-los també al ptt realment fent esforços sobrehumans per defensar allò que ens feia tanta il·lusió. I el resultat, creiem (amb poca modèstia) que va ser tan espectacular, que va valdre la pena de veritat. Ha estat un plaer treballar amb la meva companya, d'ella he aprés moltíssimes coses del món digital que no sabia ni que es podien fer. Li estic molt agraïda. Crec que en aquest treball hem aprés molt l'una de l'altra i això fa que per a mi sigui tan especial.

L'altre treball és més recent però és el que deia jo de ser autodidacta, és el de Jclic, que no vaig poder assistir a la classe per raons laborals i he agut de batallar jo per sortir-me'n i crec que el resultat no ha està gens malament. He anat buscant informacions a milions de pàgines web i fòrums perquè em trobava molt perduda. L'únic que no he sabut com fer és embedir l'activitat al bloc, però ja ho investigaré.

I això és tot, només destacar que Tic, és l'assignatura en la que m'he notat més canvi. Jo ja havia fet el mòdul d'educació infantil i moltes de les coses que he fet a les altres matèries ja les havia treballat allà, durant aquest trimestre he pogut aprofundir en els temes, però en canvi, mai havia treballat amb l'ordinador res que no fos les quatre coses bàsiques i ara mira! Sé fer moltíssimes coses i això em fa sentir molt contenta i realitzada. Ha estat un gran semestre!!

domingo, 20 de diciembre de 2009

Jclic i els colors primaris II

Ara ja podem parlar dels colors...


Colors

Un cop parlat dels colors podríem fer fer als alumnes aquesta activitat que els ajudaria a consolidar els conceptes tractats: aquí

Jclic i els colors primaris

He volgut utilitzar aquest nou programa que hem fet servir a TIC per tal de poder treballar amb els nens els colors primaris.
El programa Jclic és un conjunts d'aplicacions de programari lliure educatiu, que ens permet crear i executar activitats educatives.
Un cop realitzada l'activitat, la podem posar al bloc tal com ens expliquen en aquesta presentació:

Recitació

El passat dia 9 de desembre a l'hora de comunicació vaig fer la meva recitació.
El text que vaig recitar era el d'una cançó dels Pets que es diu cercles viciosos i és la següent:


Ernest viuamb la Sònia,
però en privatté un amor descontrolat
amb la companya de feina que s'ha separat
d'en Manel,que s'entén amb la Pilar,
la que un dia es va trobar
el seu home al llit cardant amb un tal Joan.
Més o menys tothom s'equivoca
i s'enreda amb qui no toca.
I és tant cert
que ningú es conforma
amb el que té,
fins que un dia es troba abandonat
per qui sempre va ser al seu costat.
Sara sap
que la història amb el Joan
no va a enlloc perquè és casat
amb la mare d'aquell noi que la mira tant,
un tal Pep
que festeja amb la Remei
que és de Valls i un dia al mes
rep la Sònia que així es venja del seu Ernest.
Més o menys tothom s'equivoca
i s'enreda amb qui no toca.
I és tant cert
que ningú es conforma
amb el que té,
fins que un dia es troba
abandonat per qui sempre va ser al seu costat.

L'he escollit perquè és una de les meves cançons preferides. A més avui en dia la lletra pren més sentit que mai. La gent no valora allò que té fins que no ho perd...

La voleu escoltar?



Món sonor

El darrer dia de seminari vam estar acabant de llegir els articles de revistes que havíem estat buscant per a comentar. Jo vaig portar un article de la Revista Guix Educatiu us convido a que el llegiu aquí.

Després vam entregar el treball que havíem de fer sobre l'Artícle de música sobre el món sonor, la meva reflexió va ser la següent:
L’oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb la freqüència i la intensitat, així doncs aquesta pot captar sons que van dels 15-20 dB als 120-140 dB que és quan la intensitat del so és tan alt que provoca dolor.
A molts països existeix una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos segons l’hora del dia.
Una constant exposició de l’oïda a sons d’alta intensitat, podria atrofiar i afectar la nostra oïda de forma permanent matant cel·lules que no es tornaran a regenerar mai més.
Les causes principals detectades entre la població i sobretot la juvenil son les següents:
· Hàbits acústics de risc, és qüestió d’alarma social, doncs s’està demostrant que un tan per cent elevat podria patir a la llarga problemes auditius greus, és tan així que alguns països limiten els aparells de música als 100 dB.
· Els sorolls de la ciutat mateix (cotxes, motos, etc). L’organització Nacional de la Salut aconsella uns nivells de soroll d’entre uns 65 dB mentre que el trànsit de la ciutat ofereix una intensitat de 75 als 90 dB. L’envelliment auditiu s’està accelerant entre la població de les grans àrees metropolitanes.
· L’acústica dels edificis. Un terç de les noves construccions no compleix amb les normatives de protecció sonora.
És cert doncs que la civilització mateixa la podem entendre com a la nostra pròpia malaltia, som nosaltres qui hem creat aquesta contaminació acústica, doncs a la naturalesa aquests sorolls tan intensos no els trobem. La població hauria de buscar més els llocs silenciosos que donin treva a tan d’escàndol, per la seva salut, pel seu dia de demà. Tanmateix no només cal un esforç individual, cal crear una consciència col·lectiva i mirar de frenar aquesta pujada de decibels que sembla no tenir fi per tal de recuperar els nivells sonors que teníem anys ençà.
Sembla doncs que nosaltres, no som plenament conscients del que el dia a dia pot danyar les nostres facultats auditives. Doncs pel simple fet d’anar per la ciutat en un lloc transitat, d’escoltar música amb massa potència o bé pel que fa al nostre gremi de l’educació, per estar exposats duran hores i hores a la cridòria dels infants, ja som sensibles a perdre facultats auditives. Cal que nosaltres mateixos vetllem per la nostra salut auditiva i cal també que aquest valor el transmetem als infants des del primer moment.
Tan a l’aula com a casa, s’ha de tenir cura de vetllar per un ambient el màxim tranquil possible, sense televisors a tot volum, radiocassets eixordadors, ni altres elements que puguin destorbar un ambient tranquil i relaxat. Està demostrat que un ambient molt sorollós pot crear a la llarga estrés i sensació de fatiga, cal llavors procurar tan als nens com a nosaltres mateixos un ambient amb certes garanties sonores saludables.


Com a responsables de la societat del futur cal treballar conjuntament família i escola per traslladar aquests valors als infants.
Per a fer aquest canvi de mentalitat en la societat, caldria treballar des de l’arrel, els infants i per la part que toca a l’educació infantil, començar així que comença l’escolarització. Seria beneficiós inculcar als nens des d’un bon començament l’hàbit de treballar amb silenci, han de valorar i fruir d’aquells moments del dia en que es treballa aquest concepte. Com per exemple: l’hora de fer el bon dia, l’hora de dinar, l’hora de dormir...També seria positiu també educar als nens en el fet d’escoltar, cal que sàpiguen quan i com s’ha d’escoltar. Això es pot treballar de moltes maneres, mitjançant audicions, lectures de contes, torns de paraules...
És essencials que com a educadors prediquem sempre amb l’exemple, utilitzant un to moderat de parla, posant les músiques a un volum correcte... I sobretot cal que tot això estigui contemplat tan en el Projecte Educatiu de Centre, com en la programació que es durà a terme després a l’aula. Seria convenient que es mimés el fet sonor en el desenvolupament de totes les activitats, hàbits i rutines, i també, que se’n preparessin algunes ja de forma específica per treballar-ho més profundament.
Mica en mica si es va desenvolupant bé aquesta tasca conjunta, podrem observar en la societat que puja, uns millors hàbits en l’ecologia sonora.
Formarem persones capaces de vetllar per la seva salut auditiva i amb una consciència social que farà que respectin a les altres persones i no les contaminin acústicament. I amb el temps, els nous arquitectes, els nous dissenyadors de tecnologia per a la música, els nous ingeniers de vehicles... seran persones sensibilitzades en aquest aspecte que crearan pensant en la salut auditiva de forma global.

Àgora

El dia 26 de Novembre vam estar parlant de la película Àgora d'Alejandro Amenábar.
És una activitat més que haviem de realitzar per la setmana cultural, veure aquesta pel·lícula per fer-ne posteriorment un debat sobre la nostra opinió.
A partir d'aquesta vam poder fer-ne la reflexió de que moltes vegades a la dona encara ara liu costa fer-se lloc en àmbits com ara la política i la ciència. Quan veurem una presidenta dels estats units? Quan veurem que en una missió espacial hi participen el mateix nombre de dones que de homes? I és que encara avui en dia és molt difícil la igualtat entre els dos sexes.
O es que no pot esdevenir-se que un adona visqui per la sabiduria? Cres que si això passes a dia d'avui encara hi hauria gens que ho criticaria. Una dona sense casar-se? sense tenir fills? sense una vida familiar? això seria vist com una situció fora del que seria la normalitat social.
I a mi em sembla tan important que una persona visqui tan entusiasmada per la cultura i la sabiduria. No hauriem tot d'impregnar-nos d'aquesta actitud sempre de recerca? De qüestionar-nos sempre tot el que fem i buscant millorar-nos?
A part del fet intel·lectual, també podriem parlar del fanatísme ja sigui polític, social i religiós. Per a que us feu una idea m'agradaria que llegíssiu el que comenta la meva companya Elisa al seu bloc, considero que fa una gran disertació sobre la poca diferència entre la societat d'Àgora i la dels nostres temps.
Aquí teniu el trailer perquè us pogueu fer una idea de la pel·lícula:


Practiquem els colors primaris amb Jclic

He volgut utilitzar aquest nou programa que hem fet servir a TIC per tal de poder treballar amb els nens els colors primaris.
El programa Jclic és un conjunts d'aplicacions de programari lliure educatiu, que ens permet crear i executar activitats educatives.
Un cop realitzada l'activitat, la podem posar al bloc tal com ens expliquen en aquesta presentació:
Empaquetar Jclic
View more presentations from red.es.


Colors

Aqui trobareu una activitat per a realitzar amb els nens quan estigueu treballant aquests continguts:

Els colors primaris








sábado, 19 de diciembre de 2009

Educació física i Google Docs

Avui m'agradaria explicar un fet que fins ara, no m'hauria pensat mai que podia passar. I és que si l'1 de setembre m'haguessin dit que un treball de grup s'hauria pogut fer sense haver de quedar ni tan sols un dia per trobar-nos, no m'ho hauria empassat.
Al mòdul d'Educació física se'ns va demanar que per grups (que la Sara escollia prèviament) féssim una exposició sobre temes diversos. A nosaltres ens va tocar desenvolupar ''el joc''. Però justament ens va tocar fer-lo amb persones que treballem i estudiem i el cap de setmana vivim massa lluny les unes de les altres per quedar.
Així que un dia entre classe i classe ens vam repartir els temes i la Elisa va obrir un google docs de processador de textos i allà hi vam anar escrivint el que havíem trobat. Un cop vam haver acabat, i teníem el treball ordenat, s'havia de preparar una presentació en Ptt i va passar exactament el mateix i va ser així doncs que vam poder fer una presentació d'un treball sense haver quedat ni tan sols un dia!!! Cadascú va anar el dia de l'exposició havent preparat el seu tros amb la presentació de power point per separat. I el resultat ve ser molt satisfactori.
Per a les persones que treballem, estudiem i tornem a estudiar i de tan en tan vivim, eines com aquesta ens faciliten la vida!

jueves, 10 de diciembre de 2009

Territori: el ventre de la mare

Quan ens van proposar la idea de defensar un territori, a la Miriam i a mi s'ens van ocòrrer infinitats d'idees, però si unes eren massa fàcils, les altres no resultèven prou emotives, i així van anar passant els dies i no hi trovabem una sortida prou creativa i que ens agradés a les dues.
Un dia ens va venir la inspiració, buscant un lloc que emocionés a tothom, un lloc per on hi hagués passat tothom i que pogués fer seu i estimar-lo.
A partir del dia que ho vam decidir ens vam posar les piles i vam anar buscant informacions, veideos, curiositats...totes relacionades amb el ventre de la mare. La Miriam volia treure el màxim partit al fet audiovisual i jo volia que el text arribés absolutament a tot el públic. Vam treballar conjuntament i amb molt ilusió. He aprés moltes coses de la Miriam i de l'ús de les eines que el Jordi ens va donar a conèixer. Per fer el treball vam utilitzar d'es d'un bon començament el google docs per posar en ordre totes les informacions. Les imatges les hem sel·leccionat del Flikr utilitzant les opcions avançades per a trobar imatges amb creative commons. Per tallar les cançons vam utilitzar l'Audacity i per editar els videos, el programa Moviemaker i finalment ho vam composar tot en un power point.
La veritat és que es tracta d'un projecte fet amb molta ilusió i que ens hem involucrat moltíssim amb ell. La Miriam i jo estem molt contentes del resultat i hem fruit molt treballant conjuntamnet.
Ella, la Miriam, en el seu bloc explica la nostra intenció a la perfecció, us convido a que el llegiu.
Us adjunto el text que acompanyava el power point:

territori



I aquí us deixo els vídeos que anaven passant mentre jo recitava la meva part. La Miriam al seu bloc ha adjuntat també el powerpoint que anava passant mentre ella anava recitant.

lunes, 7 de diciembre de 2009

Cmaps i sopar de Nadal

A l'hora de TIC, hem aprés a utilitzar un programa anomenat Cmaps.
Cmaps és una eina per a construir mapes conceptuals, que són molt valuosos a l'hora d'organitzar el nostre pensament i visualitzar els nostres coneixements de forma global.

A la classe se'ns va proposar construir un mapa conceptual a partir d'aquest text:

Sopar de Nadal Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista. La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos. El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

I aquest ha estat el meu resultat:



miércoles, 2 de diciembre de 2009

EDU365.CAT I EDUCALIA

EDU365 I EDUCALIA

http://clic.xtec.cat/projects/sentits2/jclic/sentits2.jclic.zip

Conclusió Setmana Cultural



Després de totes les experiències viscudes durant la setmana, la conclusió final, és que hi ha moltes coses per aprendre fora de les aules. Hi ha una oferta d'activitats educatives a Catalunya molt interessants que poden reforçar els temes que es desenvolupen a l'escola, sortides que ajuden a gravar continguts, a aprendre valors, a gaudir de la cultura, la natura, l'art...

En general crec que tots n'hem aprés molt i ens ho hem passat d'allò més bé!

També hem aprés a moure'ns per trobar la millor oferta educativa, cosa que en un futur ens pot ser molt útil per organitzar sortides amb la nostra classe.

Ha esdevingut una gran experiència!! En aquest vídeo podreu veure les idees bàsiques que ens ha suggerit a la meva companya Soraya i a mi aquesta proposta.

lunes, 30 de noviembre de 2009

Racó Tic

Racó tic és un bloc on hi podrem trobar solucions de com fer segons quines coses al bloc, t'explica com embedir arxius, t'ampia la informació sobre google docs...
En general podriem dir que us la recomano per a reforçar el que es diu al bloc de grestió. Aquesta és una pàgina plena d'exemples que et serviran per a fer les activitats pas per pas.

domingo, 29 de noviembre de 2009

Alma

Fa uns dies un amic em va ensenyar meravellat aquest curt de qualitat irrebatible i el vaig trobar espectacular.

El que em va sorprendre després, va ser assabentar-me de que havia estat realitzat per una persona només, Rodrigo Blaas. Aquest homeque ha participat en la realització de pel·lícules com ara Buscant a Nemo, cotches, els increïbles...., ha estat tres anys fent aquest curt a les seves estones lliures i el resultat és increïble.

Espero que us agradi!

viernes, 27 de noviembre de 2009

El llop ha tornat!!!

El cap de setmana passat, la Soraya Rodríguez i jo vam anar a veure aquesta obra de teatre que la vam escollir com a activitat lliure de la setmana cultural. Aquesta obra de teatre es representava dins de l'espai Caixa fòrum.
Aquest espectacle estava realitzat per la companyia de teatre Elfo teatro que actualmet treballa pel projecte Menchosa org.
Menchosa org, és una organització que es dedica a realitzar projectes escèncics per a usos educatius i comta amb un grup d'assesors artístics i pedagògics per a seleccionar i dissenyar els programes educatius de màxima qualitat, procurant estimular a l'espectador em l'hàbit de fruir de la cultura.
En concret aquesta obra està dirigida al public infantil de dos a 8 anys i tracta de fer veure als nens que el llop no s'ha de veure sempre com el dolent, perquè si el llop menja, és per a sobreviure i això fa que en molts comtes ell sigui la víctima doncs ell caça per supervivència i els altres li fan la guitza per venjança. El fil argumental de l'obra consisteix en un passeig pels diferent contes on hi apareix la figura del llop: La caputxeta, els tres porquets, les set cabretes... Tot remarcant el final tràgic del llop. L'espectacle està fet amb titelles i la posada en escena és molt atractiva pels nens, l'aspecte visual està molt ben cuidat.
Tot i que es pugui pensar que l'obra pugui ser massa llarga per els més petits (50 min) cal dir que tots els nens van estar molt atents i en silenci.
Va ser una gran experiència i vam arribar a la conclusió de que experiències així poden ser benenficioses pels nens per fer-los entrar dins de l'exitant món de les arts escèniques.
Aquí us deixo el link per a veure el power point que vam presentar la meva companya Soraya i jo: http://sorayacs.blogspot.com/2009/11/activitats-educatives.html
I aquí podeu veure un resum de l'obra. Nosaltres vam veure l'estrena en català, malgrat el vídeo sigui en castellà.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Valoració blocosfera

El treball de la blocosfera l'hem realitzat entre la roser, la Míriam, la Soraya, la Maria i jo.
Ha estat curiós el fet de posar-se decidir desenvolupar un tema i anar fent aportacions individuals amb les respectives informacions que vàrem a anar trobant per separat. Puc imaginar que això només és una petita representació del que pot significar la blocosfera. Tot està unit, la informació està lligada i relacionada d'una manera gairebé infinita, formant un cercle que ma s'acaba. La sensació de coneixement compartit i de descobriment cultural en comú fa que et solidaritzis encara més en una causa, doncs allò que t'interessa no només és rellevant per a tu, també ''treu la son'' a altres persones.

Aquesta experiència m'ha servit també per seguir fils de informacions d'uns blocs a uns altres posteriorment.

Després de que la Roser fes la seva aportació, la Míriam va desenvolupar més el tema i li ho va comentar a la Roser, jo per altra banda vaig llegir el que havia publicat la Miriam i vaig decidir investigar una miqueta més i quan vaig acabar la meva aportació, li ho vaig comentar a la Míriam en el seu bloc. Seguidament la Soraya i la Maria van fer les seves aportacions deixant comentaris dins el tractat de TDAH. a mesura de que s'anaven aportant informacions i pagines noves on poder veure continguts per TDAH's, els vaig anar mirant i agafant-ne referència.

Crec que el treball l'hem fet amb molt d'interès i hem fet grans aportacions totes, que ens han servit moltíssim per a conèixer més coses sobre el tema del TDAH.

viernes, 20 de noviembre de 2009

Debat

L'altre dia a comunicació el nostre grup va fer la presentació del debat.

El tema que vam escollir va ser una notícia d'actualitat, el canvi del calendari escolar i el canvi de nom de les vacances.

El grup de les que estàvem a favor érem: La Míriam, l'Anna Muñoz, La Roser, la Mónica i jo. Les que estaven en contra eren: La Maria Rodriguez, la Soraya Corpas, la Carla, la Xènia i la Sílvia.

Aquesta és la nostra valoració sobre el nostre debat:
Deb At

martes, 17 de noviembre de 2009

Lectura a comunicació: Qualsevol nit pot sortir el sol

L'anna ens va proposar que llegissim en grups o individualment un text a tota la classe. Així practicàvem ''la posada en escena'' per a fer el debat, el territori, la recitació...

Jo ho vaig fer amb la Míriam Lozano i vam decidir fer servir la lletra de Jaume Sisa:
QUALSEVOL DIA POT SORTIR EL SOL:

Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili,
i en Simbad,l'Ali-baba i en Gullivert.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,a casa meva és casa vostra
si que hi ha cases d'algú.
Hola Jaimito, i doña Urraca,
i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula,
i Tarzan,la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël,
el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín,
l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,i el Capitán Trueno en patinet.
I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta,
Bambi i Moby Dick,i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón,
i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge,
i el Caganer,en Cocoliso i en Popeye
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí,
ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem,
hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.