El darrer dia de seminari vam estar acabant de llegir els articles de revistes que havíem estat buscant per a comentar. Jo vaig portar un article de la Revista Guix Educatiu
us convido a que el llegiu
aquí.
Després vam entregar el treball que havíem de fer sobre l'Artícle de música sobre el món sonor, la meva reflexió va ser la següent:
L’oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb la freqüència i la intensitat, així doncs aquesta pot captar sons que van dels 15-20 dB als 120-140 dB que és quan la intensitat del so és tan alt que provoca dolor.
A molts països existeix una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos segons l’hora del dia.
Una constant exposició de l’oïda a sons d’alta intensitat, podria atrofiar i afectar la nostra oïda de forma permanent matant cel·lules que no es tornaran a regenerar mai més.
Les causes principals detectades entre la població i sobretot la juvenil son les següents:
· Hàbits acústics de risc, és qüestió d’alarma social, doncs s’està demostrant que un tan per cent elevat podria patir a la llarga problemes auditius greus, és tan així que alguns països limiten els aparells de música als 100 dB.
· Els sorolls de la ciutat mateix (cotxes, motos, etc). L’organització Nacional de la Salut aconsella uns nivells de soroll d’entre uns 65 dB mentre que el trànsit de la ciutat ofereix una intensitat de 75 als 90 dB. L’envelliment auditiu s’està accelerant entre la població de les grans àrees metropolitanes.
· L’acústica dels edificis. Un terç de les noves construccions no compleix amb les normatives de protecció sonora.
És cert doncs que la civilització mateixa la podem entendre com a la nostra pròpia malaltia, som nosaltres qui hem creat aquesta contaminació acústica, doncs a la naturalesa aquests sorolls tan intensos no els trobem. La població hauria de buscar més els llocs silenciosos que donin treva a tan d’escàndol, per la seva salut, pel seu dia de demà. Tanmateix no només cal un esforç individual, cal crear una consciència col·lectiva i mirar de frenar aquesta pujada de decibels que sembla no tenir fi per tal de recuperar els nivells sonors que teníem anys ençà.
Sembla doncs que nosaltres, no som plenament conscients del que el dia a dia pot danyar les nostres facultats auditives. Doncs pel simple fet d’anar per la ciutat en un lloc transitat, d’escoltar música amb massa potència o bé pel que fa al nostre gremi de l’educació, per estar exposats duran hores i hores a la cridòria dels infants, ja som sensibles a perdre facultats auditives. Cal que nosaltres mateixos vetllem per la nostra salut auditiva i cal també que aquest valor el transmetem als infants des del primer moment.
Tan a l’aula com a casa, s’ha de tenir cura de vetllar per un ambient el màxim tranquil possible, sense televisors a tot volum, radiocassets eixordadors, ni altres elements que puguin destorbar un ambient tranquil i relaxat. Està demostrat que un ambient molt sorollós pot crear a la llarga estrés i sensació de fatiga, cal llavors procurar tan als nens com a nosaltres mateixos un ambient amb certes garanties sonores saludables.
Com a responsables de la societat del futur cal treballar conjuntament família i escola per traslladar aquests valors als infants.
Per a fer aquest canvi de mentalitat en la societat, caldria treballar des de l’arrel, els infants i per la part que toca a l’educació infantil, començar així que comença l’escolarització. Seria beneficiós inculcar als nens des d’un bon començament l’hàbit de treballar amb silenci, han de valorar i fruir d’aquells moments del dia en que es treballa aquest concepte. Com per exemple: l’hora de fer el bon dia, l’hora de dinar, l’hora de dormir...També seria positiu també educar als nens en el fet d’escoltar, cal que sàpiguen quan i com s’ha d’escoltar. Això es pot treballar de moltes maneres, mitjançant audicions, lectures de contes, torns de paraules...
És essencials que com a educadors prediquem sempre amb l’exemple, utilitzant un to moderat de parla, posant les músiques a un volum correcte... I sobretot cal que tot això estigui contemplat tan en el Projecte Educatiu de Centre, com en la programació que es durà a terme després a l’aula. Seria convenient que es mimés el fet sonor en el desenvolupament de totes les activitats, hàbits i rutines, i també, que se’n preparessin algunes ja de forma específica per treballar-ho més profundament.
Mica en mica si es va desenvolupant bé aquesta tasca conjunta, podrem observar en la societat que puja, uns millors hàbits en l’ecologia sonora.
Formarem persones capaces de vetllar per la seva salut auditiva i amb una consciència social que farà que respectin a les altres persones i no les contaminin acústicament. I amb el temps, els nous arquitectes, els nous dissenyadors de tecnologia per a la música, els nous ingeniers de vehicles... seran persones sensibilitzades en aquest aspecte que crearan pensant en la salut auditiva de forma global.
